Això fa molt mala pinta. Puigdemont remodelant el govern a aquestes altures, és el capità d'un vaixell al qual li falten mans i peus per tapar totes les vies d'aigua que es van obrint, qualsevol dia voldrà tuitejar una nova frase èpica i només li sortirà un glu-glu, li sobraran 138 caràcters. Sembla que el president, quan no està entretingut mirant com creix el blat, veu gent «tèbia» arreu, que és un eufemisme per no dir que cada dia hi ha més gent que no té confiança en el seu projecte. Un altre, vull dir un estadista de debò, es preguntaria a què es deu, potser revisaria si la seva estratègia és del tot encertada. Ell no. Pensar gaire li trauria temps de tuitejar.

L'única sortida airosa, i la busca el govern català amb totes les forces, és que Madrid impedeixi el referèndum per la força. Que apliqui el 155, que tregui l'exèrcit al carrer encara que sigui de maniobres, que empresoni algun dirigent, si és el president millor, però que faci alguna cosa. No comptaven amb Rajoy, que no els donarà aquest gust i opta perquè el procés es vagi erosionant, tot sol per una banda, i a base de multes i sancions per l'altra. No és que en Rajoy sigui intel·ligent, és que es passa el dia llegint el Marca. L'error del procés va ser no comptar que Espanya té un president manta. Amb l' Aznar ens aniria millor, ja tindríem uns quants màrtirs.

Mentre espera vanament que la Guàrdia Civil faci alguna cosa més que recopilar documentació al TNC, el que pagaria aquest home per un Tejero, en Puigdemont ja ha aconseguit quasi desballestar el que quedava de CDC o com es digui ara, per a alegria d'ERC. Al mateix temps, i això per alegria de Madrid, perjudica l'independentisme, ja que els catalans moderats, i cal no oblidar que això és un pleonasme, van abandonant també un procés que veuen cada dia més improvisat, infumable i teatral. L'únic dubte, per tant, és saber si en Puigdemont està a sou d'en Junqueras o d'en Rajoy.