Mentre corren les dates del calendari fins l´anunciat referèndum unilateral d´independència de Catalunya, previst per a l´1 d´octubre, aquest se segueix cobrant víctimes polítiques al Govern secessionista.

En vista que la sofisticada estratègia del Govern espanyol començava a fer efecte (pel que fa a les possibles responsabilitats patrimonials en què incorrerien els consellers del Govern que signessin decrets contraris a la llei per portar a terme el referèndum), el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va decidir que el seu Executiu no podia oferir fissures i va substituir els responsables governamentals que no estaven disposats a arribar fins al final, un cop s´aprovi la Llei del Referèndum (previsiblement, a principis de setembre).

Així, consellers «tebis» com l´exresponsable d´Interior, Jordi Jané o la d´Ensenyament, Meritxell Ruiz, han donat pas a membres «durs» de la coalició Junts pel Sí, com Jordi Turull (que substitueix Neus Munté a Presidència i com a portaveu... probablement amb la voluntat de tenir-la «a la reserva», com hipotètica líder futura del PDeCAT o com a candidata a l´alcaldia de Barcelona) o Joaquim Forn, home de confiança de Xavier Trias a Barcelona i nou responsable d´Interior.

Aquesta «purga de moderats» pot obligar a revisar els plans de la Moncloa, en el sentit d´elevar la pressió cap a nivells més durs (sigui recorrent a l´article 155 de la Constitució o aplicant la Llei de Seguretat Nacional). Però, evidentment, aquesta via té uns riscos més grans que l´estrictament judicial. Sobretot, si es té en compte que el PP, política i sociològicament, és un actor irrellevant a Catalunya. El que sí està clar és que veurem nous girs en aquesta obra.