OPINIÓ

Diumenge, a missa

"Prenc nota de totes les sorpreses, com les famílies d'indubtable baix poder adquisitiu deixen 10 euros a la bacina"

18.07.2017 | 07:38

Diumenge vaig anar a missa. Devia fer quatre dècades de l´últim cop. Primera impressió: tret d´alguns avis, el target de l´església catòlica avui són els llatins, ho era inclús el capellà. Jo hi era per una comunió. Com que ja no n´és època, només hi havia la nostra i la resta era gent normal, si és que qui va a missa encara es considera normal. En arribar tard, mig per comoditat mig per allunyar-me del meu fill, que es va entestar a dur a missa el seu peluix d´en Darth Vader, m´assec en un banc solitari, al costat de les cinc llatines del cor, que Déu n´hi do la minifaldilla que porta una per venir a cantar al·leluies.

En lloc d´agenollar-me quan toca, que mai no n´he après, prenc nota de totes les sorpreses que se succeïen. No són poques, després de 40 anys d´absència. Com les famílies d´indubtable baix poder adquisitiu deixant 10 euros a la bacina. O com tots els fidels aplaudint, el mossèn el primer, en acabar la comunió. O el donar-se la pau, que als meus temps era xocar la mà desganadament amb el del costat i ara és un repartir petons fins amb qui està quinze bancs lluny. O les minifaldilles per cantar al cor, no sé si això ja ho havia dit, és que no em marxa del cap.
En aquestes estic, quan surt d´una porta lateral el mossèn titular de la par­ròquia. Resulta ser Àngel Caldas, col·laborador d´aquest diari, que en veure´m sol en un banc a missa de 10, creu assistir a un miracle. Tant, que la seva expressió s´il·lumina –alegra més trobar l´ovella perduda que etcètera–, se m´acosta, m´agafa amorosament les mans, mirant-me els ulls em xiuxiueja que hem de parlar, i marxa amb somriure beatífic, sotana al vent. Els fidels deuen creure de l´efusivitat del mossèn amb l´home solitari que aquest deu ser un sant en vida, ja que el seu aspecte el descarta com a filantrop.

Ara no sé què dir-li a mossèn Caldas, l´home es veia il·lusionat. Potser llegeix això i m´estalvio explicacions: miri mossèn, jo només era allà per veure llatines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema