Fer les coses en el lloc adequat i en el moment oportú és fàcil de dir però en absolut s´assoleix fàcilment. Quan no s´encerta, es corre el risc de ficar la pota. Ens venen al cap molts exemples d´encerts però les errades són les que deixen una petjada més profunda. La fotografia del rei emèrit a Botswana, triomfant, al costat d´un elefant mort suposadament pels trets de la seva escopeta, va ser d´aquelles instantànies desafortunades en un moment molt sensible en què la monarquia era al punt de mira de tothom. És innegable que ens trobem de ple en el segle de les presses, de les corredisses, de l´estrès i la poca paciència. En aquestes circumstàncies, la precipitació és mala consellera i la impaciència ofusca i no deixa veure els detalls de la realitat. Des que naixem la vida ens va desplegant oportunitats, a uns més que a d´altres, i per veure-les hem de mantenir la ment oberta i estar alerta per poder escollir bé i no mirar enrere amb nostàlgia de l´opció descartada. La dràstica decisió que ha pres el president Puigdemont, cessant els consellers que suscitaven dubtes sobre el Referèndum, ha estat un veritable cop d´efecte, molt oportú per reactivar, en l´àmbit intern i de l´Estat espanyol, el debat sobre el sobiranisme, adormit aquest calorós juliol. Mesurant les paraules amb les quals justificava una decisió qualificada per l´oposició de purga, ha aconseguit allò que s´havia proposat. I és que el do de l´oportunitat és també aquell que permet dir què cal en el moment adequat, optant pel matís més que per la paraula abrupta, evitant la confrontació, donat que ja s´han previst els resultats adversos. Exemples d´un discurs inapropiat són tants que ni l´espai d´aquesta columna els pot abastar, com tampoc el desig d´un final feliç.
