El referèndum de l'Estatut celebrat el 18 de juny de 2006 ja era pactat, amb caràcter vinculant i amb totes les garanties. O bé això ens van fer creure. Ho ha hagut de recordar Puigdemont als Comuns, però fan el desentès. Fins i tot l'havien aprovat a les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig del 2006, després de passar-li el ribot i la tisora. El president Pasqual Maragall va convocar aquell referèndum acordat: «Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya?». Amb el 48,85% de participació, va guanyar el «sí» amb 1.899.897 vots, el 73,9%. Un resultat molt semblant a la consulta no acordada del 9-N de 2014 sobre la independència de Catalunya. Però el PP corrupte i deslleial no se'n va poder estar i, com l'escorpí que pica la granota que l'ajuda a creuar el riu, va aconseguir que quatre jutges suspenguessin parts essencials de la nova norma bàsica catalana. I ara tenim un Estatut que no hem votat, contravenint la mateixa Constitució espanyola. Miserablement, això dona vots a l'Espanya casposa i subvencionada. Després de tanta ignomínia, el nou referèndum de l'1-O s'ha de valorar com una gran oportunitat, un camí cap a la DUI si la repressió impedeix la democràcia. A veure quant els durarà als bascos això de cobrar per ser espanyols.
