Quan al fotògraf Jordi Puig se li fica un projecte creatiu al cap, es converteix en una força incontenible i no para fins que el materialitza. I li importa un rave que sigui comercial o no, o que l'invent s'acabi allargant anys i panys. Ara bé; quan en Puig et diu que farà allò, el percentatge de possibilitats que acabi sent realitat és altíssim. No entenc com no l'han fitxat els responsables de l'1 d'octubre.
El volum 1960's-1970's. Costa Brava, publicat per Úrsula Llibres, és l'última demostració de la seva persistència a prova de bombes atòmiques. Aquesta meravella cromàtica, iconogràfica i semiòtica, prologada per Enric Marín i acompanyada de petits textos coetanis, recull un fotimer de postals del país, aparegudes durant la lluminosa dècada prodigiosa i la transició amb aluminosi.
A part d'ordenar els materials per temes, o de buscar-hi dissonàncies i paral·lelismes, en Puig també ha fet d'historiador; així doncs, ha acabat rescatant de l'oblit una nierada de fotògrafs que, amb la seva càmera i talent, van construir la imatge pública d'unes platges i uns pobles que es pretenien moderns, tot i que, de vegades, el resultat acabava suggerint ben bé el contrari.
Amb aquest treball, l'autor ha volgut enaltir la feina d'un gènere molt poc valorat i considerat alimentari, però que va servir, abans que a ningú se li acudís la paraula globalització, per projectar arreu del món la transformació identitària i social que vivien les terres gironines.
El resultat, creieu-me, oferirà estones delicioses als amants de la fotografia, la sociologia pop, el kitsch i la cultura de masses.
