Sembla mentida que no coneguem el país on vivim, per moltes decapitacions d'alts càrrecs i consellers del PDeCAT que vulguin fer, sota el paraigües de deixar un equip compacte per assolir la fita del referèndum i fer veure que els que queden són els valents, a Palau i al Govern se segueix xerrant pels descosits oferint versions, criteris i tarannàs tan diferents com hom es pugui imaginar, i sovint, molt allunyats de la lloable croada del president. Una de les darreres versions que més m'agraden i que circula pels passadissos de la cort catalana és que si alguna cosa s'ha aconseguit amb els darrers sacrificis de la nova Convergència és aconseguir que el vicepresident Junqueras hagi d'anar per força al lloc de copilot d'aquesta mena de cotxe de la Thelma i la Louise, on cada dia que passa resulta més difícil poder baixar en marxa abans de caure ves a saber per on. A Junqueras no li deu fer gaire gràcia haver de posar en risc les seves aspiracions de ser president de la Generalitat. No ens hauria d'estranyar que uns dies abans de l'1 d'octubre el vicepresident acabés cercant una sortida enginyosa per poder seguir l'endemà sense patir les conseqüències d'haver-se estimbat o de ser inhabilitat.

Aprofitant l'avinentesa no estaria de més que al maleter del cotxe també hi posessin uns quants mitjans d'aquells que sota el paraigües d'una hipotètica defensa de les llibertats (a banda i banda, defensors i detractors) s'han passat per la barretina l'honestedat, l'ètica professional i qualsevol semblança a un periodisme decent. Probablement molts d'aquests no hi seran el dia que aquest país torni a la normalitat.

Malgrat tots els arguments que avalen el dret al referèndum i la vergonya de saber que vivim en un estat molt poc democràtic, està clar que no ens deixaran votar en el marc d'una convocatòria legitimada. Aleshores, ens podríem estalviar el precipici i anar de dret al següent pas, unes eleccions que no podran impedir.