Hi ha un determinat corrent de l'esquerra que considera que el catalanisme és una qüestió de la burgesia. I que, per tant, no hauria d'afectar ningú de l'esquerra. A vegades citen Jordi Solé Tura i el seu llibre Catalanisme i revolució burgesa quan en realitat és un assaig sobre El pensament polític d'Enric Prat de la Riba. I per si no queda prou clar: planteja passar «de la nació burgesa a la nació socialista». És en el que, al meu parer, estem ara precisament. Bé, doncs, passem de la història a l'actualitat. Hem vist que quan s'ha despertat un gran sentiment de país a partir de l'any 2010 qui més en contra s'hi ha declarat ha estat la gran burgesia catalana, representada pel Banc de Sabadell, CaixaBank i les més arnades institucions burgeses com el Círculo Ecuestre i el Foment del Treball Nacional. Per cert, curiós nom aquest de gent que treballar, el que és treballar, no ho han fet mai. Sembla bastant clar doncs que la burgesia de veritat de Catalunya no està a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació. Ho entenc, es comença decidint com regir els destins de Catalunya i s'acaba volent decidir com regir l'empresa on treballes. Els nobles i després la burgesia sempre han fet el mateix, al moment de la veritat s'han posat d'acord amb els oligarques de la capital del regne: el 1713 firmen el vergonyós conveni de l'Hospitalet, l'any 1902 durant la vaga general demanen el suport de l'exèrcit i organitzen una repressió despietada, el mateix faran l'any 1909, l'any 1923 saludant efusivament el cop d'estat de Primo de Rivera i no parlem ja de 1936 quan els burgesos van a Burgos a posar-se al costat de Franco. Doncs ara estan fent el mateix. A Portugal, en canvi no ha estat així, seria llarg d'explicar. Per què es continua dient que el que passa a Catalunya es cosa de burgesos?

Ara a les restes de CiU poc a poc se'n van anant alguns dirigents, no havien pensat que per aconseguir la independència calia jugar-se el càrrec, el patrimoni i probablement la llibertat. Sembla que no han llegit cap llibre sobre la història del nostre país, si n'haguessin agafat un a l'atzar i l'haguessin obert també a l'atzar, haurien vist que totes les llibertats de les que avui gaudim han estat arrancades a base de moltes lluites, molt de patiment i molts, molts morts: Ramon Xaudaró, Francesc de Paula Cuello, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Layret, Salvador Seguí o Lluís Companys. Cap d'ells de dretes, és clar. Llavors, de què estem parlant? Potser hi ha gent d'esquerres que en el fons no confia gens en el poble de Catalunya quan desafia el poder de l'estat. Si es vol dirigir cal estar al capdavant.