El blat escairat, picat, pelat, de coure, trullat... ha estat un cereal molt emprat en l'alimentació tradicional d'arreu dels Països Catalans. Es tracta de blat en gra passat lleugerament pel molí (o el morter) que s'utilitzava en gra, com si fos arròs. És un ingredient interessant, que ara és només quasi un record, a vegades associat a temps de penúria econòmica o de postguerra o, simplement al passat. A Banyoles, per exemple, es menjava a la postguerra, i fins i tot hi havia una botiga que en dèiem «Can Blat de Coure».

Només a Menorca i al País Valencià s'ha mantingut aquest plat que, fins i tot, ha estat recuperat, amb èxit, per algun restaurant, sobretot un d'es Mercadal que vaig contribuir a donar a conèixer, ja que és un plat deliciós. L'encantadora mestressa, fins als 80 anys, estava a la caixa, amatent a tot el que passava al restaurant. A l'illa del vent du el bonic i il·lustratiu nom d'«Arròs de la terra». Es fa al forn, acompanyat de productes porquins. Al País Valencià va ser un plat força important, de nord a sud, de Castelló de la Plana a les valls del Vinalopó. En una ocasió vaig ser convidat a parlar-ne i a menjar-ne en aquesta darrera zona, i s'en varen fer dues versions. Una «de pobre», només amb vegetals -naps, creïlles, cards, «fresolets» o fesols...- i l'altra, amb vegetals i carns (costelleta de porc, etc.), les dues exquisides. Al Carxe, comarca de Múrcia catalanoparlant, s'ha mantingut aquesta venerable recepta amb el nom de Granyons, que era el nom que li havia donat Mestre Robert -el cuiner de la cort de Nàpols al segle XV-, Granyons. També els cita Jaume Roig a L'espill.

Com he dit, a Crevillent (Baix Vinalopó) els amics del casal Jaume I -amb els quals un dia vaig tenir el plaer de compartir una vesprada, i també en una segona ocasió per compartir la «Granyonada». Els granyons designen allò que en altres pobles valencians diuen Blat Picat (Alcoià, Marquesat,), o Forment picat, Olleta de Blat (les Marines) i, a les localitats de parla espanyola, (Horta d'Oriola, Asp, Villena) Trigo Picao.

En altres comarques catalanes es feia a la cassola, guisat també amb porc, com si fos un arròs. N'hi havia amb ordi -Catalunya Nord- o amb blat de moro -Escudella de blat de moro escairat del Berguedà i el Solsonès. De blat escairat també en trobem a la Mediterrània Oriental, sota els noms de boulgouri, burghol, borghol, bulghur (Turquia, Pròxim Orient) i pourgouri a Xipre. A vegades es tracta com un arròs rossejat, i s'acompanya amb fideus de cabell d'àngel - burghul mufalfal. Els vegetarians en diuen bé, ja que aquest blat preparat se sol trobar a les botigues especialitzades en productes vegetarians. També s'elabora a Itàlia, que és el que sol trobar-se aquí.