En un cas, soc afortunat; en un altre, no. No pago peatges per anar de Manresa a l'Empordà quan ens escapem els caps de setmana que puc. L'eix transversal i l'autovia de Palamós els paguem tots els catalans de forma indirecta, a través del que es va anomenar peatge a l'ombra. En canvi, quan he d'anar de pressa -oblidem bus i, òbviament, tren- o he de viatjar a Barcelona a primera hora del matí, llavors pago tres peatges: el de l'autopista de Montserrat, Terrassa i Vall-vidrera. Sumen, com a màxim, 7,48 euros. Si això ho fes tots els dies, anada i tornada, hauria de demanar un préstec al banc. És insostenible. Solucionar el pagament per l'ús de vies rèpides és un debat europeu. Hi ha països que opten per la vinyeta única. Tothom paga un impost de vehicle que va destinat al manteniment de les autovies i carreteres independentment d'on visqui i l'ús que en faci; hi ha llocs on no es paga per ús de forma directa ja que està tot inclós en els pressupostos de l'Estat i hi ha qui busca solucions intermitges. Ara s'ha posat de moda establir només peatges a les entrades de les grans ciutats per reduir els vehicles privats. Aquesta decisió ha d'anar sumada amb millores substancials del transport públic i de crear grans aparcaments a les entrades de les metròpolis. És un debat on no només s'han de fer números, sino que s'ha de tenir en compte el sentit comú. No té cap sentit que el meu tiet, que només fa servir el cotxe per donar voltes per l'Empordà, pagui el mateix que jo en una vinyeta general, que només variaria depenent del tipus de vehicle. El sistema actual és millorable pensant en polítiques de mobilitats a llarg termini. Compte, però, en fer nous nyaps.
