Divendres a LC Paper vam inaugurar una caldera de biomassa que permetrà generar 4 t/h de vapor per a la fabricació de paper. Això implicarà deixar de consumir 2.930 kW de gas natural, un estalvi substancial, a l´hora que es consumiran 1,26 tones/hora de fusta en forma d´estella procedent de boscos propers a la fàbrica. La fusta és certificada PEFC, que vol dir que procedeix de boscos gestionats forestalment, que provenen d´aclarides o bé de tales que es tornen a plantar. Imputen un valor zero en l´emissió d´anhídrid de carboni CO2 pel fet que el gas que s´allibera en la combustió és el mateix que ha pres la planta quan ha crescut i l´escala de temps és tan petita que el tempo es considera instantani. Per tant, la caldera permet deixar d´utilitzar combustible fòssil com el gas natural, gestionar millor els boscos, disminuir el risc d´incendi i crear treball forestal, i abaixar els costos de la fabricació de paper amb un combustible més barat. El primer camió d´estella ha provingut de boscos de Lladó, situats a 15 quilòmetres de la fàbrica. Aquest és un dels primers conceptes que hem volgut deixar clar en la presentació: la biomassa és quilòmetre zero, prové del territori local i és certificada. Però per al nostre projecte la caldera de biomassa, amb emissions de CO2 neutre, té una connotació superior pel fet que és l´últim esglaó per fabricar paper amb petjada de carboni neutre, un fita històrica en l´àmbit mundial.

La fabricació de paper és energívora, gran consumidora d´energia, d´uns tres kWh/kg de paper perquè, de fet, és una operació per extreure aigua. Quan fabriquem paper primer filtrem el full humit en una tela, després espremem l´aigua premsant entre dos grans corrons i, finalment, evaporem l´aigua restant amb calor. Tot això ho fem a gran velocitat (divendres la màquina anava a 1.700 m/min, 102 km/h), emprant nombroses bombes d´aigua, de buit i ventiladors. Per tenir una idea de la complexitat del procés, una màquina té instal·lada una potència elèctrica de 6 MW, el 95% dels quals amb velocitat variable, i un sistema de control que conté 5.500 variables.

Doncs bé, a partir de l´any 1993, quan es va posar en marxa la primera central de cogeneració amb un motor dièsel de 6,5 MW a la fàbrica, va començar un període continuat de millora energètica que va seguir amb l´ampliació de la cogeneració amb un motor de gas el 2009 i la substitució del primer motor del 1993 per un altre de gas el 2012. Però va ser amb la instal·lació de la màquina de tissú el 2009 quan es va fer un salt notable, innovant amb la utilització directe dels gasos de la cogeneració en l´assecat del paper i la posterior recuperació en dues calderes de vapor. Això va permetre una eficiència en la cogeneració del 85% i abaixar radicalment el consum d´energia en la fabricació de paper tissú de 3 kWh/kg fins a 2,1 kWh/kg, una millora del 30%. Persistint en la millora energètica, a l´any 2012 vam fer un projecte finançat pel Cedeti per dissenyar un nou concepte de paper tissú amb una capa en lloc de dues o tres capes. Això permetia abaixar el consum energètic fins a 1,7 kWh/kg. A l´any 2014 vam modificar la màquina 2 per ajustar-la al nou concepte de paper d´una capa, cosa que va permetre alhora abaixar el consum d´energia fins a 1,35 kWh/kg. Un projecte per convertir el paper en rotlles petits, finançat per Brussel·les dins el programa Horizon 2020, ha permès modificar finalment el disseny del paper, ajustant el gramatge a la baixa, i assolir una reducció energètica en la fabricació de paper del 70%, una xifra inaudita en el món industrial.

La conclusió del procés que hem realitzat en aquests 24 anys és que ha de ser un moviment continuat, que la millora energètica no és fruit d´una sola inversió. També que és un procés seqüencial, car després d´una modificació es veu més enllà i sorgeixen noves idees que permeten anar encara més lluny. Però, per sobre de tot, cal que es dissenyi un objectiu ambiciós. En la meva intervenció de divendres vaig posar l´exemple del nou anunci de zero morts a les carreteres: si no som ambiciosos en els objectius els resultats seran mediocres i en el tema del canvi climàtic, amb una concentració de CO2 a l´atmosfera que no para de créixer, cal ser contundents, trencadors.

Una vegada havent abaixat dràsticament el consum d´energia ha estat molt fàcil substituir el gas que servia encara per generar vapor i comprar l´electricitat amb certificació renovable a Bassols energia per arribar a tocar el valor zero en CO2 en la fabricació de la màquina 2, la que va ser adaptada al nou disseny de paper. En la màquina 3, instal·lada el 2009, aquest valor queda en 163 kg CO2/t, molt lluny dels 800 kg CO2/t del sector.

Per tant, el camí ha permès abaixar costos de fabricació, emprar combustible de km 0, i augmentar el valor del paper fabricat amb un fort valor sostenible. Ara comença una nova tasca cercant els mercats on la sostenibilitat sigui un valor, mercats centreeuropeus com França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Caldrà molt temps i pedagogia perquè el mercat espa­nyol doni valor als nous conceptes sostenibles. El repte tecnològic està assolit, ara cal la difusió dient que produir amb menys és possible, que créixer sense consumir també. A la Garrotxa hem posat l´objectiu a aconseguir zeros arreu.