En una Figueres convertida en una mena de Washington Districte Federal, per les unitats mòbils de televisió que han seguit l´exhumació de les restes de Dalí, tenim un exemple clar de surrealisme. Just quan a Barcelona fan una exposició d´un altre gran, l´italià De Chirico.
L´artista que tenia el seu paradís a Portlligat, marquès de Dalí de Púbol, monàrquic aferrissat, segueix viu 28 anys després de la seva mort. Interessa el gran públic, que dona carta de naturalesa als artistes immortals. El seu Museu és dels més visitats en l´àmbit europeu, i dona feina a molts empordanesos. Una dada que se sol deixar en un segon plànol, quan es parla de la Fundació Gala-Dalí. El geni és l´emblema mundial, encara se´n pot treure més rendiment, d´una Figueres en hores baixes, preocupada per l´augment de població emigrant, amb una davallada d´activitat econòmica, i un consistori enfrontat al bloqueig i les lluites de partit.
L´exhumació de les restes, conservades en l´espai que ell va dissenyar i configurar, a la manera dels faraons, o dels nobles i figures religioses en les esglésies i catedrals, és una nota extravagant més d´un personatge contradictori, que va aconseguir que la seva signatura es convertís en calerons en mà, com també feia el seu pare, el notari Dalí. El gran amic del poeta Lorca, a qui la història reservaria a un altre Lorca, l´alcalde, un paper important a la fi dels seus dies. Dalí sense la seva musa, Gala, pot tenir hereva o no tenir-ne, però Figueres conserva el geni.
