En record a Rino Gaetano, cantant italià mort en accident als 30 anys: creativitat estroncada, vida esberlada. Per recordar-nos que malgrat tot, Ma il celo è sempre più blu. Hi ha qui somia que li toca la primitiva, i cada dia suporta la monotonia per la força del somni, que mai no arriba. Però és allà, de l´esmorzar al vespre. Hi ha qui s´omple la boca amb el pes de la memòria, i no recorda que la història de la seva família 0bté tot allò contrari que predica. I gràcies a això, té un poder econòmic superior a molta altra gent.
Hi ha qui pensa a viure l´amor cada dia, i mai fa realitat tot allò bo que duu a dins. Mai pot compartir allò que voldria, amb una altra persona. No té sort, però la cerca; malgrat que les ferides sempre són més grans que les alegries. Hi ha qui parla de solidaritat i valors, mentre al seu voltant, els que treballen per ell i amb ell, no disfruten de cap dels mèrits que tant preocupen a la teoria. Hi ha qui no sap en què malbaratar els calés, i ho fa a consciència, sense vergonya, i d´altres que el dia set del mes ja no tenen res per gastar.
N´hi ha que perden el temps, amb una alegria que els fa tornar a ser infants, i d´altres que no tenen temps per perdre, i moren per dins. Hi ha qui viu cent anys, i d´altres que ens deixen sense començar a viure. Hi ha qui es banya a la Costa Brava, a la millor cala del món. Hi hi qui imagina països idíl·lics, mentre alguns engrosseixen, cling-cling, els comptes corrents. Hi ha qui busca feina, i troba portes tancades. Hi ha qui viatja en autobús, com si anés a l´escorxador. Hi ha qui parla, tan animat, a primera hora del matí, i sap que cada jorn nou és una altra oportunitat. Hi ha qui tot ho veu negre, i n´hi ha que saben que els colors a la vida són una qüestió de matís. Hi ha qui obre els rebuts de l´electricitat i el gas, amb la por a la clatellada, i d´altres els llancen a la paperera. Hi ha qui sempre demana vots, però mai aporta solucions. Hi ha qui té a dins un gran malestar, perquè no s´accepta com és. Saber allò que no seràs mai, és el primer pas per ser una mica més savi; una mica més tu. Hi ha qui es passa la vida criticant els altres, en lloc de millorar cada dia. I d´altres que veuen en els altres, siguin d´aquí o turistes, l´inici de l´apocalipsi. Per tots, indígenes i passavolants, gironins i visitants, el cel encara és blau. I demà, potser és més blau que avui.
