Un dels valors que se suposa a la Justícia és l´equanimitat, que sigui per a tots els casos i envers tothom. Però després de veure el curs de les demandes de parternitat a Julio Iglesias i a Salvador Dalí, un no pot més que pensar que a la justícia espanyola té tanta garantia d´equanimitat com al joc del bingo o la rifa. M´entristeix la falta de sensibilitat i de sentit comú que s´intueix en la jutgessa de Madrid que ha ordenat, aplicant mecànicament la norma, l´exhumació del cadàver de Dalí. Ens haurien de dir les costes de l´operació d´aixecament de la làpida en ple estiu, el cost de les proves d´ADN i el cost social de l´operació mediàtica. I tot basant-se en les declaracions d´una pitonissa que diu recordar que l´àvia li va dir als vuit anys d´edat que ella era filla de Dalí. Segons el forense Bardalet, a partir de l´historial clínic de Dalí, la jutgessa podria ja haver descartat la possible paternitat. A més, abans d´aixecar la làpida del teatre-museu, es podien fer proves d´ADN al pare oficial de Pilar Abel, la demandant. Un despropòsit que no debilitarà l´orgull i l´arrogància del poder judicial. Mentrestant, Julio Iglesias, un altre cas de sensibilitat tercermundista, ha pogut ignorar durant 40 anys el seu fill biològic protegit per la justícia espanyola. L´ADN que l´ha delatat s´ha hagut de treure de les escombraries!
