a deu anys, els mercats financers americans començaven a posar-se en estat d'alerta davant les primeres manifestacions que alguna cosa no estava funcionant bé en el sistema. Hi havia indicis que la bombolla dels actius immobiliaris i financers estava creixent massa. Dins de les grans institucions financeres ja se sabia que molts dels préstecs que s'estaven venent a dojo i empaquetant per tot el món per vendre'ls a tercers tenien un alt índex de risc. El diner era molt barat d'obtenir. Un any més tard tot va començar a explotar definitivament. Avui arrosseguem les conseqüències econòmiques i polítiques del que va passar, amb les característiques pròpies de cada país. En el nostre cas, es va tocar fons l'estiu de 2012. Fa cinc anys molts optaven perquè Espanya fos intervingut per la UE. La situació financera estava al límit. Havia desaparegut el mercat creditici i l'atur arribava a unes taxes del 27%. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va dir que faria el possible per salvar l'euro i la crisi grega no va acabar arrosegant Espanya. El nou Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, que va rebre l'herència Zapatero, va impedir l'actuació de la troika a canvi d'acceptar fer pressupostos de contenció i netejar els bancs i caixes fallides. Eren altres estius. El d'aquest any és econòmicament molt optimista. L'atur baixa i pugen tot tipus d'actius: des de la borsa fins l'habitatge. Europa, malgrat el Brexit, respira gràcies a Macron i Merkel. Trump espanta menys del que es pensava. Tot sembla que funciona i que els problemes acabaran per resoldre's. Aquest agost serà, previsiblement, un dels més plàcids dels darrers deu anys. Però, compte, que les tempestes poden aparèixer sense avisar. Sobretot, a Catalunya. Ens podem fer molt mal. Bon estiu i prudència al mar i la carretera.
