M'ha arribat un mail on em demanen que m'adhereixi a un manifest que ha escrit un insigne intel·lectual, polític, escriptor i autor de nombroses traduccions, en nom d'un grup més ampli de persones preocupades per al moment que viu Catalunya. M'estic rumiant si adherir-m'hi. El manifest té quatre punts:

1. Sostenir activament el moviment d'emancipació nacional de Catalunya, oposant-se enèrgicament a tota temptativa d'atac per part de la reacció.

2. Defensar el dret indiscutible de Catalunya a disposar lliurement dels seus destins, sense excloure el de separar-se de l'Estat espanyol, si aquesta és la seva voluntat.

3. Considerar la proclamació de la República catalana com un acte d'enorme transcendència revolucionària; i

4. Enarborar la bandera de la República catalana, amb la finalitat de desplaçar de la direcció del moviment a la petita burgesia indecisa i claudicant, que prepara el terreny a la victòria de la contrarevolució.

M'han dit que entre aquest grup de persones hi ha gent de la CUP, de CeC, d'ERC, del PSC i independents de tota mena que pretenen fer una gran aliança de les esquerres i treure de la direcció del desafiament nacional al PDeCAT. M'he decidit a adherir-m'hi. He telefonat a un amic i li he demanat el correu electrònic de l'autor i m'ha dit que no en té. Ostres, que estrany! Un individu que no té mail! És que potser és ludita? No. Es veu que els estalinistes el van assassinar el juny de 1937. Va fer molts llibres i traduccions: en destacaré una de l'any 1935, Anna Karènina, de Lev Tostoi. Resulta que l'escrit és d' Andreu Nin i el va publicar el setembre de 1934, pocs dies abans dels fets d'octubre que van acabar amb el govern de la Generalitat a la presó. (Dec aquest article a la generositat de l'amic Miquel Salas). Vinc de la tradició comunista del PSUC, però cal reconèixer que el marxisme heterodox ofereix una gran quantitat de punts de referència impressionants per als lliurepensadors d'avui. De fet, el gran èxit del PSC dels 70 va ser beure de l'herència del POUM, de la mà d'un seguit de vells lluitadors que els van transmetre el fil de la història: un marxisme desacomplexat i no dogmàtic. Però el que sobta més és que mentre tots creiem que vivim en l'època de la velocitat, la pressa i el canvi, en realitat avancem molt poc, però que molt poc.