Després de molts anys en què res era el que semblava, arriba per fi Rajoy i diu que «fem el que podem» significa «fem el que podem». Responia així a una pregunta que se li va fer durant la seva compareixença com a testimoni per la presumpta corrupció del PP. Ja era hora que les frases comencessin a significar el que signifiquen, no com «creixement negatiu», «mobilitat exterior» o «tiquet moderador sanitari», per posar només tres exemples molt escoltats durant els últims temps. Ara només falta que els significats es tradueixin en conseqüències. En altres paraules, que donar ànims a un presumpte gàngster des de la presidència del Govern impliqui, com a mínim, la dimissió del president. Però això no passarà perquè una cosa és que les paraules comencin a significar el que signifiquen i una altra molt diferent que la realitat sigui conseqüent amb elles. Ho deia la Reina Boja d´Alícia al País de les Meravelles: El que importa no és el significat, sinó qui mana.

El que importa, posem per cas, no és que la inflació es mengi les pujades salarials dels treballadors, sinó el que ordenen les organitzacions patronals, que acaben d´afirmar que els increments salarials mai més tindran a veure amb la inflació.

- Però, si us plau, si vostè em puja un 2% i la inflació em menja el 5%, m´empobreixo en un 3%.

- Això és el que diuen les paraules, però estàvem parlant de qui mana.

En el fons, sempre s´està parlant de qui mana. La 1 no va emetre en directe la compareixença de Rajoy perquè, malgrat tractar-se d´un servei públic, els que hi manen estan a les ordres d´interessos privats. José Luis Coll, que en pau descansi, tenia un certificat mèdic segons el qual mesurava 1,80, tot i que no arribava a agafar els gots de la prestatgeria més alta del rebost perquè qui manava en aquest assumpte, i sense que hagi servit de precedent, era la realitat. Alegrem-nos, en tot cas, que una frase dita per Rajoy signifiqui el que significa. Vet aquí un avanç humanístic de proporcions homèriques.