Hi ha mil raons per considerar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, un governant indesitjable però com que és assumpte polític sempre hi haurà qui en trobi mil més per considerar més indesitjables els que se li oposen.

Encara que no agradin els opositors, no és acceptable el calc veneçolà de la política de negociació amb presos polítics que practica des de fa mig segle la Cuba dels germans Castro perquè un govern repressor és una màquina que pot fabricar i empresonar tants opositors com vulgui. Això hauria de recordar-ho José Luis Rodríguez Zapatero quan va com a polític a negociar, sense necessitat d'assemblar-se a Felipe González, quan torna com a polític dels seus negocis. A l'esquerra, aquesta política hauria de causar-li mala consciència.

Hi ha mil raons per les quals Maduro és inacceptable per a un cap d'esquerres però una sola és definitiva: va dient que Hugo Chávez, el fundador del moviment bolivarià, el seu antecessor i mestre, se li apareix en forma d'ocellet. No se li va aparèixer una vegada, sinó dues, i el va beneir i li va dir que Chávez era ple d'amor a la lleialtat del seu poble.

Aquesta merda a la qual anomena «espiritualitat» inhabilita Maduro per a un cap d'esquerres. Si ho creu de veritat perquè cal desconfiar dels polítics que pateixen visions i aparicions i no s'hi val riure del fet que Déu demanés personalment a Bush jr. que acabés amb la dictadura de l'Iraq i prendre's seriosament l'ocellet de Maduro. I, pitjor, si Maduro fa servir l'ocellet per enganyar la bona gent també està invalidat per un cap d'esquerres perquè sobren faules amb ocellets, siguin l'ànima de l'expresident de Veneçuela o la tercera persona del Déu, u i tri.