Amb el temps, descobreixes que has superat dificultats que creies insalvables, i anys plens d'èxits. Sobretot, has resistit. I resistir és guanyar, com deia Cela. Molta gent assegura que els 80 era una època excel·lent, amb música eclíptica i variada, el tecno, els ritmes caribenys. La caiguda del mur del Berlín: la fi del món bipolar.

Els estius dels 80 són el triomf del xiringuito, i el turisme de masses. El regne dels walkmans i les cintes de música on gravaves de la ràdio els temes preferits, i els repeties 3.000 vegades. Quan se't sortia la cinta, la posaves a lloc amb un llapis. El xandall Adidas marcava estatus. S'esperaven amb candeletes els nous models de bambes. Què se n'ha fet, de les Dassler-Puma? Les Air Jordan arrasaven. Passen els anys, i tornen els shorts mínims, cap a l'entrecuix. Els pinballs eren l'espai de trobada. La nova màquina i passar la pantalla, l'objectiu. Sempre hi havia en el local l'adolescent patibulari que preguntava: « Oye, ¿tienes cinco duros?, te los devuelvo mañana», i depèn si anaves acompanyat o era gros, li prestaves a fons perdut o no.

El Pacman dominava, i els jocs es tornaven personals, solitaris, amb les maquinetes japoneses d'una o dues pantalles. Tenies objectes exòtics que es posaven de moda, com el hula-hoop, que després oblidaves per sempre. I aquell estiu en què algú de l'empresa es va equivocar, i en menjar un gelat, gairebé sempre et regalaven un altre. Els nens es posaven les botes. Els estius eren estius llargs. I no s'estudiava anglès a Irlanda. I els nens no coneixien cap jugador de bàsquet NBA en un clínic, o el davanter milionari del moment. Els viatgers no passaven de Mallorca, i no sabies què era un resort, amb spa i banys d'hidroteràpia per desconnectar. Tailàndia semblava tan lluny com un planeta fora del Sistema Solar, i les muscleres, horroroses, feien que la gent tingués una esquena tipus Frankenstein. El ciutadà no viatjava per penjar les fotos a les xarxes socials, i mostrar als altres que som tan feliços i remenem calés. La hipocresia social era menys exhibicionista. Als nens se'ls estimava com avui, però no s'organitzaven les festes d'aniversari amb pallassos i animadors, i mags. I no disposàvem dels regals espectaculars dels nens d'ara. La societat de l'oci, l'èxit al moment i el consumisme ha fet un pas més, i confon possessió d'objectes, exhibició d'èxit, amb felicitat. Quan avui, com sempre, ens cal el tacte de la pell, l'escalfor i la confiança en l'altre.