Cartes

Joseph Roth, el meravellós escriptor austríac i jueu que es va convertir al catolicisme, deia que els éssers humans, i molt especialment els cristians, havíem d´«estimar amb els ulls oberts», però sense que l´amor ens tornés cecs.

No és un líder qui sap fer les co­ses bé. Ni tan sols qui les fa. Fins i tot no ho és qui les fa alhora que testimonia el seu afany i la seva vocació de servir. El líder veritable desafia els que l´envolten a fer un pas més, amb la mateixa convicció, en la invitació, la confiança i la calidesa. A un líder se´l reconeix perquè suscita lideratges. Un líder és qui no consent que els seus interlocutors escapin a la crida del deure, o eludeixin les seves responsabilitats, o ignorin tota la grandesa que tanquen dins de si mateixos.

Liderar equival a entusiasmar i multiplicar l´entusiasme responsable. Començant, com diria Robert Spaemann, per fer de la vida assolida. El líder és un multiplicador de vida i de creació. Algú que prefereix començar a acabar.

Una treva en el camíLluís Torner i Callicó girona

Fa una llarga temporada que, entre una cosa i l´altra, encara que no volguem, el panorama que tenim enfront dels nostres ulls, i que ens toca viure, ens fa estar neguitosos.

D´ençà que va començar, ja fa uns anys, no han parat de sortir casos de corrupció, de falsedats i de mentides, algunes de l´alçada d´un campanar, i el més trist és que els que ho fan i les diuen es declaren innocents i van amb el cap ben alt.

Tema a part, que també ens té immersos en un continu estat d´angúnia, és tot allò que té relació amb el tema del referèndum, que ens està creant un fort neguit, quan a ulls de la majoria de gent del carrer ens semblaria que, en un estat democràtic, tot plegat hauria de ser més fàcil. En canvi està creant molts malentesos i tensions i això no és bo per a ningú. Per aquest motiu preferim no tocar-ho i deixar-ho per als que hi entenen.

En parlar de treva en el camí, ens referim als entranyables records que ens ha portat el 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es tractà d´un magnífic esdeveniment esportiu que, a través de Barcelona, feu que Catalunya comencés a sonar, molt fort, a la resta del món, i això sí que mai no ens ho podrà treure ningú, de la nostra història i del nostre ideari.

Per tant, en reviure aquell joiós esdeveniment, ens plau tenir un record, per a tots els homes i dones, que varen intervenir-hi, des dels que en foren promotors, com els que l´organitzaren, la munió de gent que hi participà com a tècnics o voluntaris, i tots els atletes que hi prengueren part; tant els que varen guanyar medalles com els que varen conformar-se participant-hi. Gràcies a tots! Als que encara són vius, i als que ja no. I com que no és possible d´esmentar tothom, pel seu nom, voldríem resumir-ho en un, Pasqual Maragall, que precisament ho està passant malament. Voldríem dir-li: Ànims, Pasqual, i moltes gràcies.

La corrupció, mal moralLluÍs Esquena Romaguera Torroella de Montgrí

La corrupció torna a ser protagonista destacada de la vida pública espanyola, ara tenim la de Villar i el futbol i la declaració d´en Rajoy. Són moltes les opinions que se senten sobre la naturalesa d´aquest fenomen social. Algunes d´elles políticament interessades, atès que pretenen instrumentalitzar a favor seu aquesta lamentable circumstància.

La corrupció corca la vida pública i genera efectes devastadors tant pel que fa al noble exercici de la política com en les relacions de confiança sobre les quals s´articula el sistema representatiu, base de la democràcia. Acabem de conèixer dos casos més; el de Villar i el final de Blesa, en pau descansi.