Se senten clarins llunyans que anuncien una racionalització dels horaris, canvis de costums en l'harmonització dels àpats quotidians amb els horaris feiners, retocs a la dansa de les hores de nocturnitat. És a dir, una petita revolució. Un vell eslògan referit a aquesta part del sud d'Europa deia que «is diferent», i ara deixarà de tenir vigència quant a la llibertat dels horaris, si arribem a veure la nova ordenació horària.
Serà interessant -potser apassionant- anar seguint els passos d'una reforma que afectarà profundament tota la societat. I la veritat és que costa imaginar-se (escric en ple estiu) que el paisatge social de gran format i d'excel·lent ocupació turística, aquest 2o17, hagi de passar pel tub d'una reforma d'horaris. La disponibilitat del temps, els seus bons usos i distribució, la llibertat dels horaris, el temps del descans de cadascú i l'afectació sobre el temps dels altres, les bones maneres en les pràctiques de la diversió, la flexibilitat a l'hora de les ordenances i normes, i moltes més qüestions hauran de sortir a debat -serenament, si us plau- quan aquella racionalització dels horaris vagi aterrant a ciutats i pobles. De qüestions en sortiran perquè tot el que és socialment voluminós mereix molta i delicada atenció; només cal repassar la crònica del turisme que tenim aquí mateix: ens vàrem passar mitja vida clamant per fer venir turistes de tot el món, suplicant que vinguessin, garantint que aquí is diferent; ara resulta que de turisme n'ha vingut massa i els d'aquí no podem fer un pas, i a Barcelona alguns proclamen que ja n'estan farts. Podríem recordar la frase ritual que es diu a la proclamació d'un Papa: sic transit gloria mundi, així passa la glòria del món.
Quan l'anomenada civilització industrial va deixar pas a la tecnològica, l'ocupació laboral va quedar alterada de manera que els educadors i els sociòlegs ja varen dir que anàvem directament a la «civilitzaió de l'oci». Els desvagats, els prejubilats, els temps lliures, resumint, han anat augmentant. I el turisme, com el gran reialme de l'oci, ha servit amb safata molt de temps que es pot omplir, ocupar, de moltes maneres diferents. Dissortadament, una d'aquestes maneres és el comportament incívic, en tota la seva gamma, del qual massa sovint se'n tenen notícies a aquestes comarques. L'ús i abús de substàncies determinades propicia les situacions d'alta perillositat i es té la sensació que els turistes, agrupats així, es localitzen en alguna zona, creen una taca que després és de mal rentar; semblantment al que passa en zoologia, cada fauna vol marcar-se un territori. Recordem ara el cas d'un poble de marina que l'altre dia va haver de patir una baralla aberrant entre uns turistes, en què l'arma llancívola era una bombona de butà i es fuetejaven amb cinturons de cuir; això va ser a un quart de set de la matinada; però a aquella mateixa hora, i en el mateix poble, una senyora turista, tota xarbotada per la paperina que duia, es dedicava a picar a totes les portes dels carrers del poble.
Quan per un sector de gent el temps d'oci és una immensa oportunitat de fer salvatjades de disbauxa exorbitant, caldrà que tothom amb facultat de govern i de gestió es miri molt seriosament la balança dels drets i deures que cal equilibrar per la correcta convivència i per la recuperació de la dignitat que es mereix l'anomenada civillització de l'oci.
