La importància de dir-se Dalí

03.08.2017 | 10:26

El descobriment que Salvador Dalí podria tenir una filla, que no necessàriament pinti com ell, ha demostrat l'impacte d'un pintor que amb aquesta peripècia paternofilial ha arraconat de les portades Basquiat, Doig o Richter. A l'exhumació li va faltar la litúrgia grandiloqüent que hauria dissenyat l'artista. No s'ha de descartar la proposta daliniana d'una degustació de les seves cendres, pròpia del geni omnívor que sempre va contemplar la bellesa des d'una perspectiva caníbal.

La importància de dir-se Dalí consisteix a regnar després de ser exhumat. Més d'un especialista arracona la seva fornícula, però la barbàrie plebea dissenteix dels experts en l'assignació de l'escalafó artístic. Rebuscant als cercadors d'internet, Andy Warhol compon la figura més sol·licitada universalment. El segueix Pablo Picasso, amb el publicista català trepitjant-li els talons. Difícilment els comissaris, marxants, galeristes i altres rapinyaires coincidirien en aquesta llista, però avui impera el populisme de les xarxes socials. Si atenem al fet que l'eslovac Warhol només complementa el també aparadorista Dalí, encara que amb una perruca més refulgent, el predomini dalinià queda inculcat en l'imaginari col·lectiu.

De Dalí s'aprofiten fins als fills inesperats. La seva ossada furgada ha despertat més expectació que els ossos de Cervantes, en què Ana Botella va explorar la redempció del seu desgraciat mandat. El museu consagrat al geni de Figueres i Cadaqués supera en visitants l'estructura museística consagrada a elevar les glòries patriòtiques catalanes. Comparin amb Antoni Tàpies, per citar l'únic artista postpicassià celebrat per l'herculi Robert Hughes.

Dalí va ser un descarat, a més d'un escriptor més carregat de mèrits que els seus relativitzadors. Jordi Pujol mai li va perdonar que donés a Madrid, però l'artista es proclamaria ara independentista monàrquic, disposat a endossar un referèndum que restaurés el regne de Catalunya. Només Franco i els antifranquistes més obtusos podien entendre com a elogis les ditiràmbiques construccions de l'anarcofranquista, l'única religió veritable del qual començava per la paraula jo.

Cap papallona bat les ales sense subjectar-se a les lleis del mercat. Quan Walt Disney i Alfred Hitchcock van perseguir la col·laboració daliniana, van segellar un triumvirat les modulacions del qual tracen les coordenades estètiques vigents. Dalí és plantar en un saló burgès una pintura titulada Masturbador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema