Escric en el cercador de Google «àrees del cervell implicades en» i el cercador m'ofereix: en el llenguatge, en el somni, en la memòria, en l'aprenentatge, en l'atenció, en l'escriptura, en les emocions, en l'amor... Tal quantitat d'àrees m'obligar a pensar en aquest grapat de massa grisa com en una mena d'astre blanc ple de regions, moltes d'aquestes per descobrir. Tanco els ulls i veig una lluna amb forma de cervell. A la Lluna hi havia (hi ha) una zona anomenada Mar de la Tranquil·litat. El cervell no té cap mar amb aquest nom. És una víscera inquieta per naturalesa. Sempre en guàrdia. Fins i tot quan dormim, l'àrea del son no deixa de produir curts cinematogràfics. Si poguéssim exhibir aquests curts en certàmens internacionals, resultaria complicat decidir quin és el millor. Tots són bons, però no s'ha trobat la manera de portar-los al cel·luloide o als píxels. He somiat els millors curts d'amor, i els millors de terror, i els millors de misteri. No hi ha cap Mar de la Tranquil·litat en el cervell. Pren els hipnòtics que vulguis, el ansiolítics que et doni la gana, completa'ls amb una dosi d'alcohol, i fica't al llit. El teu cos s'afluixarà, però el teu cervell, aquesta espècie d'astre tou i humit que portes sobre el coll, continuarà construint històries.
No té, en fi, Mar de la Tranquil·litat, però sí «costat fosc». Teclejo al Google «el costat fosc del cervell» i apareixen milers de resultats. Faig una ullada i comprovo que hi ha molta gent que creu haver descobert el costat fosc del cervell. Alguns asseguren saber el punt exacte en el qual resideix el mal, com si el mal fos una ciutat de províncies a la qual es pogués viatjar. Aquí mateix, al fons a la dreta, diuen alguns, es troba el mal. Però hi ha una regió del cervell que està fora d'ell, i és la consciència, o la ment, com preferim anomenar-la. La ment és una producció del cervell, però no és el cervell. Aquest és un dels grans misteris d'aquesta comporta. La consciència té, al seu torn, un costat fosc al qual s'accedeix per casualitat, quan menys t'ho esperes, com una porta dimensional que et sortís inopinadament al pas. En aquesta regió és on habita el veritable jo.
