La fugida
de Neymar
Pere Espinet i Coll anglès
De molta gent són conegudes les qualitats innates de Neymar per a la pràctica del futbol. El seu instint animal més d´una vegada ens ha fet fruir, i encara més quan l´etern rival era el Reial Madrid. Però val a dir que, com a crack que sens dubte és, sempre ha estat un niu de problemes i envoltat de polèmiques des del moment del seu fitxatge fins als darrers dies al FC Barcelona. Cada any, a voltes de la temporada, tot es convertia en un veritable calvari i un autèntic viacrucis per a les directives del club, estirant la corda fins que malauradament aquesta s´ha trencat.
És ben evident que Neymar ha fugit del Barça per anar al millor postor, el mateix que va fer quan el Barça el va fitxar, però, a diferència d´altres clubs, aquí el teníem com un fill adpotat, per tot allò que significa el Barça. Sincerament, crec que en els seus anys de vida difícilment podrà gastar-se tots aquests diners. Entenc que això és un pecat de gula, afegint el d´humilitat, quan sembla que no accepta l´estel de Leo Messi.
Neymar, cal que tinguis ben clar que ets com una flor -neixes, creixes i et debilites- i que, com a tot ésser humà, et vindran pujades baixades, i quan aquestes tinguin un pendent pronunciat, és quan veritablement et recordaràs de la teva estada al FC Barcelona.
A aquest TC, ni cas
Xavier Serra Besalú girona
Els jutges i tribunals han de ser respectats. Una de les seves principals característiques ha de ser -a més del coneixement de les normes de convivència i de la psicologia humana- la imparcialitat. Un «jutge de part» (per ser parent d´o afí a algú), ja no és legítimament un jutge adequat. Penso que és evident que l´anomenat Tribunal Constitucional espanyol està sent «part» en el conflicte amb el Parlament de la nació catalana. Per això caldria buscar altres solucions, ja que el TC simplement aplica tot el que li demana el Govern de l´Estat, sistemàticament.
A més, una part consistent dels ciutadans reconeixen que actua «contra» Catalunya.
Aquesta qüestió és senzilla d´entendre, si bé no de «resoldre»: la legalitat sense legitimitat, és a dir, reduint la segona la primera, s´anomena «positivisme jurídic». Aquesta opció, que no resol cap conflicte i que corca la democràcia, sosté que «el fonament del dret resideix en les institucions i en el poder legalment establert».
Ho han fet servir totes les autocràcies del món (la Veneçuela d´ara inclosa, per cert): per això, no hauríem d´anar més enllà del «positivisme», buscant una «teoria de la justícia» d´acord amb una ètica superior, que respecti els valors morals?
Espanya pretén resoldre-ho tot -i no em refereixo als delictes, sinó a «tot»- amb policia i jutges. És legítim?
Objeccions al projecte de llei
de referèndum
josep cáceres gamero girona
A tenor del que han anat dient les enquestes en els últims temps, hi ha un 80% dels ciutadans de Catalunya que volen decidir sobre la relació de Catalunya i Espanya.
A la consulta del 9-N, malgrat les dificultats que van oposar les autoritats de l´Estat espanyol per a la seva celebració, van participar 1.897.274 persones. Aquesta consulta hauria pogut ser una bona ocasió per haver obtingut una fotografia del pensament dels ciutadans catalans si s´hagués fet amb total llibertat i sense aquesta oposició. S´hi podia haver fet, per part dels partits polítics, campanya per defensar cadascú la seva posició i arguments amb relació a les tres possibilitats de votació que es van oferir als ciutadans; obtenint-se d´aquesta forma una enquesta real del que volien i volen els ciutadans de Catalunya.
Han passat gairebé 3 anys i, no només continuem en la mateixa situació, sinó que en el Referèndum que està convocat per a l´1-O s´han reduït les possibilitats dels ciutadans a sí o no. Per la qual cosa deixen al marge aquells ciutadans que desitgen que la relació Catalunya-Espanya sigui diferent, però sense arribar a la independència.
Per això, la pregunta és, què han de fer els més de 232.000 ciutadans que el 9-N van votar sí-no? I, els prop de 23.000 que van votar sí-blanc?
Si sumem tots dos, resulta que un 11% dels votants volien un canvi en la relació Catalunya-Estat espanyol i, que en el referèndum convocat es queden sense opció de vot. La seva única possibilitat de manifestar la seva oposició tant al sí, com a no queda reduïda al vot en blanc. Vot que serà interpretat pels partits polítics segons els convingui.
Una resposta unida i global
Jesús Domingo Martínez Girona
La lluita contra el gihadisme és una lluita global que implica tots els països, però també àmbits tan diversos com l´acció diplomàtica, la coordinació dels serveis d´intel·ligència, el diàleg interreligiós, les polítiques d´integració social, i l´esforç educatiu per conformar una cultura que reconegui el valor de cada vida humana.
