Fa uns dies estava a Itàlia, on vaig llegir en un dels diaris nacionals un article sobre dos casos de turisme incívic. El primer va tenir lloc a Venècia, on quatre joves de nacionalitat belga s'havien llançat a l'aigua del canal que hi ha sota el pont dissenyat per Calatrava, no sense el risc d'haver caigut sobre una de les llanxes que circulen pels canals. Alguns habitants locals van criticar els joves, que van rebre una sanció municipal. L'altre cas va ser a una de les paradisíaques platges d'una de les seves illes del Mediterrani, on una turista -italiana- va llençar sobre la sorra i l'aigua les restes d'un pot de tonyina. També en aquest cas la dona va rebre algunes paraules gens amables d'algunes persones que es van sentir ofeses per aquell acte de menyspreu a la neteja de la platja. L'article deia que a tot Itàlia comença a haver-hi respostes d'indignació davant el comportament de turistes incívics o vandàlics.
Llegia jo l'article pocs dies després que el dilluns dia 17 de juliol el consell d'administració de San Sebastian Turismo & Convention Bureau aprovés el seu Pla Director de Turisme 2017-2021. Una aprovació precedida per un llarg procés de treball i en l'elaboració del qual han intervingut moltes persones. Persones a les quals es volia escoltar i recollir les seves opinions.
Per una banda opinions externes, amb més de vint entrevistes a persones rellevants del sector turístic, professionals convidats de diferents organismes i quatre equips de consultors entre els quals un d'una universitat no basca. I per l'altra, opinions internes amb professionals de l'organisme turístic municipal, més de cinquanta entrevistes a persones significades en turisme, més d'un centenar de participants en les taules de debat del Pla Director -amb temes com ara turisme de reunions, model de negoci, gestió de la marca turística, creixement equilibrat i oferta d'allotjament entre d'altres- i un procés participatiu ciutadà.
Aquest nou pla director de Donosti arriba en un moment significat: en un entorn de no violència, després dels esdeveniments de la capitalitat cultural europea i quan des de fa un parell d'anys la ciutat també rep turistes prestats desviats de destinacions amb problemes d'inseguretat. Un dels indicatius de l'estirada turística de la ciutat ha estat la proliferació d'habitatges turístics sense llicència o clandestins, i l'Ajuntament ja n'ha fet tancar més de 120. A la part vella de la ciutat han aparegut pintades contra els turistes, dient que se'n tornin a casa seva. Tot un símptoma d'inici de turismofòbia. I és precisament l'augment progressiu de la pressió turística i de visitants el que ha disparat alguns senyals d'alarma entre els seus habitants i, el més important, en les seves autoritats turístiques municipals. Són conscients, aquestes, que no volen renunciar a les aportacions econòmiques del turisme -que consideren bones des de fa molts anys- ni perdre atractiu en la demanda, sobretot cultural, de reunions i gastronòmica.
Per això volen canviar el que és una evolució previsible cap a possibles problemes greus de convivència si no actuen per corregir el rumb que condueix al futur a mitjà i llarg termini. El nou pla director vol combatre tot allò que pugui alterar les tres característiques desitjades del futur model turístic: equilibri, sostenibilitat i qualitat. Són conceptes abstractes, que s'hauran de convertir en realitatse amb la posada en pràctica de les accions i actuacions que el pla concreta.
El regidor de Turisme i primer tinent d'alcalde de la ciutat va declarar després de l'aprovació del pla que aquest orienta l'estratègia de la ciutat cap a un turisme urbà de qualitat i que encaixi en la idiosincràsia de la ciutat, remarcant «hem d'aconseguir que l'essència de Sant Sebastià no es desvirtuï. Més aviat al contrari, cal reforçar la identitat de la ciutat, els seus valors, la seva cultura». I va afegir: «Sant Sebastià és la ciutat turística basca per excel·lència, oberta i cosmopolita, un referent internacional basat en la seva autenticitat i excel·lència en la destinació». Unes afirmacions, les seves, respecte de les quals la única objecció que es pot fer és si en l'actualitat Donostia és la ciutat turística basca per excel·lència, donat el posicionament de Bilbao.
Entre els objectius aprovats sobresurt en primer lloc el que consisteix a «gestionar bé i ordenar l'espai i l'activitat turística, en el tema de la mobilitat i els apartaments turístics i es proposa un Pla d'Ordenació i Control sobre els mateixos». Un altre destacat és instaurar una taxa, amb la qual es preveu recaptar gairebé uns dos milions d'euros que revertirien bàsicament en millores a la ciutat. I també volen modificar la promoció, abandonant la genèrica de la destinació per fer-la segmentada i orientada a la cultura i el turisme de reunions. Cal tenir present que l'auditori Kursaal és una infraestructura molt atractiva per reunions de l'anomenat MICE, a més d'acollir la musical Quinzena Donostiarra i el Festival de Cinema.
