Ara hi ha força gent que diu que són tan insensats els dirigents catalans com els espanyols i que entre tots plegats ens estan conduint a un atzucac. Crec que és una forma de definir la situació molt, però que molt, injusta. Jo vaig ser partidari de la tercera via. Què vol dir? Doncs volia que, seguint totes les normes legals, Catalunya pogués dir quina relació volia tenir amb Espanya. Aquesta va ser, recordem-ho, l'estratègia política, del PSC? No. D'ICV? No. Va ser l'estratègia política d'ERC! Sí, torneu-ho a llegir, d'ERC! Eren els temps de Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós. Què pretenien? Doncs acompanyar als federalistes un tros del camí nacional fins al límit possible. I Pasqual Maragall va iniciar una reforma de l'Estatut l'any 2003, que es va aprovar primer al Parlament de Catalunya, després al Congrés i al Senat espanyols i finalment es va fer un referèndum. Fins aquí cap problema, més enllà d'una quantitat d'insults i imbecil·litats que sobre els catalans van dir els reaccionaris espanyols.

Però ai las! S'hi va ficar al mig el Tribunal Constitucional atiat pel PP. Quins temps, aquells, on en comptes de tenir magistrats del PP, que anaven amb moto borratxos i sense casc -és verídic, es diu Enrique López- teníem magistrats com Francisco Tomàs y Valiente que va ser -abans que un inqualificable atemptat d'ETA acabés amb la seva vida- un dels juristes demòcrates de més prestigi d'Espanya. Autor d'un dels llibres més valents i importants de denúncia de la tortura durant la dictadura. Segons Javier Pérez Royo, un conegut independentista català radicat a Sevilla, el TC no va fer una sentència contra l'Estatut, o contra la voluntat referendada pel poble de Catalunya, sinó que va fer un cop d'estat contra la Constitució espanyola. Ara Catalunya no té Estatut perquè algú no autoritzat el va canviar. En tot cas l'hauríem de tornar a posar a referèndum i és clar el poble català no el voldria. Segons aquest jurista conegut per les seves posicions properes a la CUP, s'ha trencat el pacte constitucional entre Catalunya i Espanya, per culpa de l'Estat espanyol. Digueu-me ingenu, o fins i tot imbècil, però jo era partidari de fer aquest camí encapçalat per Pasqual Maragall amb Josep Lluís Carod Rovira i Joan Saura. I em sento estafat. No és cert que sense armes a sobre la taula a Espanya es pugui parlar de qualsevol proposta política. No és que no es pugui parlar de la independència, cosa que és greu. El que sabem ara és que no es pot avançar una mica cap al federalisme. La Brigada Aranzadi, el PP, C's i sobretot el TC -per sobre del Congrés i el Senat- ho han impedit. Que no ens venguin sopars de duro, sembla que tothom tingui memòria de peix, la tercera via la va proposar ERC.