Cartes

06.08.2017 | 06:30

Europa
Enric Barrull Casals Girona
Una Europa unida va ser i segueix sent la principal vacuna enfront d´aquests nacionalismes extrems que tant mal han fet i amenacen encara. Sense ella, no pot dubtar-se que les confrontacions continuarien deixant el rastre de sang i dolor, malbaratant a més un temps preciós en la recerca del progrés social i econòmic de les nacions europees.
No cal oposar a aquesta magnífica iniciativa avui feliçment feta realitat que consumeixi molts recursos. A més que cada vegada ho fa en menor mesura, ajustant els pressupostos d´any en any, qui així pensa el que en el fons propugna és delmar les seves capacitats de lideratge sobre els campanars nacionals, com bé es cuiden d´exhibir a Estrasburg els parlamentaris euròfobs, als quals per cert poques vegades els dona per renunciar a les seves dietes i altres cremosos emoluments. Si valorem el molt i bo que han fet i fan les institucions comunitàries en benefici dels europeus, des del més mínim àmbit fins a la regió més populosa, ens semblaria fins i tot miraculós que el poguessin afrontar amb els mitjans humans i materials amb què compten.


Dalí i la pretesa paternitat
Carles Mallart i Figueres FundaciÓ P. Petjada de Sant Narcís. girona
A simple vista i atenent l´historial de la vident de Figueres, reclamant de la pretesa paternitat del mestre Salvador Dalí, tot plegat sembla un disbarat ple de despropòsits i hi ha el perill que, acabi com acabi aquest tema, la llista de reclamants futurs pot ésser immensa. Sort que ja es disposarà del corresponent ADN i no s´haurà de muntar un enrenou com aquest mai més. La Lola Flores deia «que hablen de una aunque sea mal, pero por favor que hablen...». En canvi, el mestre Dalí, en el seu surrealisme moltes vegades incomprès, deia «que parlin d´un, encara que sigui bé...». Estic convençut que Salvador Dalí, amb tota aquesta moguda, «disfrutaria d´allò més». El Museu, que els últims anys sempre ha superat el milió de visitants anuals, presentava uns indicis d´esgotament de projecció de visites de turistes bàsicament. Ara, amb aquesta sacsejada tornarem a tenir uns rànquings de visites que poden créixer més i més.
El Patronat de la Fundació ha anunciat que reclamarà a la vident importants xifres econòmiques pels costos i l´enrenou que els ha provocat. Crec que és un error, la publicitat encoberta generada per al Museu i per a la figura de Salvador Dalí és de molts milions d´euros. Senyors del Patronat, vagin pensant en un racó dins el museu amb un petit o gran monument a la vident reclamant per l´empenta que haurà donat al Museu, creguin-me, «donin la volta al problema», pot generar moltes i moltes visites adicionals acabi com acabi l´afer, que ja s´entreveu com acabarà en un 99,99%, i la pretesa demanda sobre Pilar Abel podria espatllar tot el màrqueting generat darrerament. Siguin pràctics. Soc nascut a Figueres, m´estimo la ciutat i el que ens va deixar el mestre Dalí. Jo havia tingut àmplies xer­rades amb Dalí a la terrassa de l´Astoria de Figueres, no conec de res la senyora reclamant, però siguem pràctics. Visc a Girona fa 40 anys. Estimem Figueres, ­passió per Figueres i per Salvador Dalí, un home superintel·ligent.


Tot començà amb el 3%, l´Estat amb diner públic
JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC
Tot això ha resultat ser la incoherència desproporcionada de l´Estat. És així de clara la posició que tenim uns i els altres. Almenys la comissió del 3% cobrada per CDC entrava dintre el procés de contractes i subcontractes del moment. Des de sempre, les grans empreses i les no tant, ho sigui les petites, s´han servit de pagar comissions, als mediadors de torn, i compensades amb les adjudicacions corresponents de tota obra o servei. No era gens estrany.
Tampoc, és podia considerar abusiva aquesta qüestió: atès, que des de temps immemorials ha sigut la pràctica habitual. Malauradament, quan l´expresident Pasqual Maragall va fer aflorar el tema al Parlament les alarmes varen encendre tots els focs en aparença inconstitucionals. Sorprenent tothom; i servint d´esquer a tots els partits de l´oposició, als que encara avui, és valen per criticar aquest fet. Lamentable situació, com hipòcrita l´actitud, per quan l´estat ho fa amb escreix.
A sant de què, les grans empreses espanyoles continuen estant a l´alça de treball. Sembla que no hagi passat mai res, en els seus afers de contractacions. No ens equivoquéssim pas: La tapadora del nostre diner públic, treballa a l´ombra, amagant totes les vergonyés del Govern. Amb quins fons han comptat per cobrir les despeses multimilionàries de la transformació del país. Autopistes, autovies, aeroports, TAV, fallides bancàries, el Castor i un llarg etc. Quin percentatge representa la suma de tot? I no el 3% de Catalunya. Mereixem un respecte, no?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema