Com que darrerament a Catalunya tot és històric, així s´ha qualificat també l´acord signat per les administracions públiques i diverses entitats perquè en una dècada el cabal de l´aigua del riu Ter transvasat a Barcelona passi del 70% actual al 30%. Més que un acte històric, hauríem de dir que ja era hora que la Generalitat fes aquest pas. I més que discursos autocomplaents, hauria calgut demanar perdó als gironins pel greuge que pateixen des del 2 de juliol de 1966, quan el dictador Franco va inaugurar el transvasament d´aigua del riu Ter a Barcelona. Cert que va ser un projecte dissenyat i executat durant la dictadura franquista, però no ho és menys que dels 51 anys de transvasament, 37 han transcorregut amb un govern de la Generalitat que, durant molt de temps, ha ignorat les reclamacions dels gironins i la sostenibilitat del riu. L´àrea d´influència de Barcelona s´emporta aproximadament el 70% de l´aigua del riu, és a dir, uns 166 hectòmetres cúbics cada any. I a més, ho ha estat fent sense respectar de manera sistemàtica els cabals mínims que, per llei, s´haurien de garantir al riu, amb els efectes perjudicials afegits que aquesta circumstància provoca. El problema no era una reivindicació localista o una falta de solidaritat amb els residents a l´àrea metropolitana de Barcelona, sinó bàsicament de sostenibilitat del riu. Com irònicament va dir Ramon Folch «el Ter neix a Ull de Ter i desemboca a Santa Coloma de Gramenet». Ara, l´acord signat aquesta setmana a l´Auditori de Girona, preveu que l´any 2028 el transvasament cap a l´àrea de Barcelona no superi el 30% del cabal del riu, cosa que significa revertir els actuals percentatges. El projecte s´executarà en tres fases. La primera, entre 2018 i 2022 (l´aportació es reduirà lleugerament fins als 140 hectòmetres cúbics); la segona, entre 2023 i 2027, amb el compromís que no se superin el 90 hm³ de mitjana anuals; i la tercera, a partir de 2028, quan l´aportació màxima del riu cap a Barcelona no podrà superar el 30% del cabal. Ara bé, malgrat que es tracta d´un acord esperat i celebrat, hem de ser prudents. Estem parlant de deu anys vista. Enmig dels eufòrics discursos que es van pronunciar en l´acte de dimecres, el portaveu d´Aigua és Vida, Pau Masramon, va introduir una dosi de cautela: «De moment, només és un paper que té bones intencions». Al llarg d´una dècada, poden passar moltes coses. Des de canvis de govern a noves necessitats hídriques, passant per retards voluntaris o forçats. Un acte solemne no pot tapar tants anys de menysteniment a les comarques gironines amb l´aigua del Ter. Per tant, caldrà estar amatents perquè es compleixin els terminis anunciats en l´acord institucional.