Les protestes violentes d´alguns grups, afortunadament minoritaris, contra el turisme, mostren la consciència del seu impacte. Però veure el turisme com un agent agressor, quan proporciona més del 10% de la riquesa anual, i tants llocs de treball, és veure una realitat, però no saber llegir-la.
Pel que fa a l´administració, a casa nostra tenim especialistes en els canvis del paisatge a través de la història, com el geògraf garrotxí Joan Nogué, i de l´ordenació de l´espai urbà, com el seu homòleg d´origen balear Oriol Nel·lo. Tenim les Associacions de Veïns, que viuen l´augment de preus del lloguer i l´expulsió econòmica dels habitants de la ciutat. Hi ha els exemples d´altres societats. Hi ha Venècia, que ha posat restriccions a l´arribada de creuers. Hi ha Islàndia, que vol acotar el nombre de visitants a una xifra que no provoqui la degradació del territori per l´impacte descontrolat de centenars de nouvinguts diaris.
El Mediterrani sud ha quedat gairebé anul·lat en l´àmbit turístic, per la guerra i els conflictes. I el litoral espanyol, francès, italià i grec rep visitants que podrien haver triat Tunísia o Turquia. Les polítiques de la senyora Colau, que paralitzen l´obertura d´hotels, no han aprofundit gaire en el percentatge per barris de pisos turístics, així com ajudar el petit inversor, mentre controla els grans grups del lloguer turístic per protegir l´habitant de la ciutat. Cal un debat d´idees, enriquidor i positiu. Calen propostes per un dels nostres motors econòmics.
