Per parlar d´aquesta matèria és necessari conèixer quina és la realitat laboral del jovent, i ubicar-la en el marc més general de les polítiques laborals adreçades al conjunt de les persones treballadores. Quan parlem de joves als efectes laborals ens referim a voltes als d´edats compreses entre 16 i 25 anys, i d´altres (per exemple, les mesures incentivadores de la seva contractació) fins els 30 anys. En qualsevol cas, en la major part dels estudis es diferencia entre el primer grup i el de 25 a 30 anys als efectes de les anàlisis de les polítiques d´ocupació i del seu impacte.
És convenient tenir, primer de tot, una visió global a escala internacional d´aquesta situació (els estudis i informes de l´Organització Internacional del Treball i de l´Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic són l´element més valuós per obtenir aquesta informació), per passar després a examinar i avaluar la realitat de tot l´Estat, i concloure amb l´estudi i anàlisis de la situació actual a Catalunya i les perspectives de cara al proper futur.
Serà necessari igualment conèixer els grans trets de la situació demogràfica, per saber com evolucionarà el nombre de joves en el proper futur, i, quelcom més important, els coneixements i títols educatius assolits, per tal de poder pensar en polítiques formatives que s´adaptin a les necessitats existents en el mercat de treball.
A partir d´aquestes dades n´aniran sortint progressivament d´altres d´especial interès, com són les dels grups o col·lectius més necessitats de suport, i les diferencies existents en el món laboral per raó de sexe o gènere (identificades com la bretxa salarial), per no parlar de la qualitat de les ocupacions dels joves i del major o menor grau de compliment de la normativa laboral. De ben segur, per referir-me a la realitat més propera, que els joves riders de les empreses de transport de mercaderies podrien explicar-nos amb tota mena de detall quin és el grau (si existeix) de compliment per la part empresarial de la dita normativa.
A continuació, és necessari disposar de la deguda informació sobre les competències (legislatives, executives, de foment) que té el Govern. Per aquest motiu, haurem de saber quin és el marc constitucional (art. 149.1.7 CE), l´estatutari (art. 170.2 EAC) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre l´abast i els límits de les competències autonòmiques. També és important conèixer els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya sobre les dites competències, que hauran estat dictats com a conseqüència de la petició o peticions formulades pels grups parlamentaris.
Tenint en consideració aquest elements, una interpel·lació parlamentària i la posterior moció (sent el text d´aquesta última elaborat a partir de les respostes formulades pel Govern en el primer tràmit) podran tenir un abast més o menys ampli segons el que es vulgui obtenir. Per exemple, es podrà demanar que el Parlament insti el govern de l´Estat que prengui determinades mesures (per exemple, la modificació de la normativa laboral vigent per tal d´incentivar la contractació dels joves o la seva incorporació al mercat de treball com a treballadors per compte propi) que es troben dins del seu àmbit competencial.
O bé, de manera més concreta i més propera a l´àmbit territorial i competencial, el Parlament podrà instar el Govern autonòmic a prendre les mesures necessàries, en el seu àmbit competencial, per tractar d´incrementar el nombre de joves que s´incorporin al mercat de treball amb la suficient qualificació (mitjançant la millora de les polítiques de formació professional) o a reduir la taxa d´atur per mitjà de polítiques econòmiques que afavoreixen la creació d´ocupació en general, i de retruc per als joves en particular.
Cal després entrar en l´anàlisi de les dites competències i de quin és el marc laboral on es troben els joves, tant dels que ja estan treballant, com dels actualment dedicats a temps complet a l´estudi i que volen incorporar-se en el proper futur, sense oblidar la problemàtica especialment preocupant dels joves que no estudien i que tampoc treballen, objecte d´especial atenció en les darreres polítiques comunitàries, i també a Espanya i a Catalunya, amb la posada en marxa de la iniciativa d´ocupació juvenil i del sistema nacional d´ocupació juvenil.
Caldrà preguntar-se, i respondre degudament, quines són les competències de l´autonomia catalana en matèria de polítiques d´ocupació i quin és l´aparell normatiu del qual es disposa per a la seva aplicació. A més de les normes abans esmentades, caldrà tenir present d´una banda l´estructura organitzativa del Govern en l´àmbit del treball (en la actualitat, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies), i de l´altra la regulació i organització dels serveis autonòmics d´ocupació, és a dir, del Servei d´Ocupació de Catalunya i la seva regulació vigent recollida en la Llei 13/2015 de 9 de juliol, d´ordenació del sistema d´ocupació u del Servei Públic d´Ocupació de Catalunya.
Pel que fa a l´ocupació juvenil a Catalunya caldrà haver estudiat i examinat els documents marcs que són el full de ruta del Govern autonòmic, és a dir, el Programa d´Ocupació Juvenil a Catalunya 2014-2020 i les Bases per a l´Estratègia d´Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil 2014- 2020.
A l´últim, serà necessari dur a terme una acurada anàlisi de la realitat del mercat del treball dels joves, tant a la resta d´Espanya com a Catalunya, ja que la major part de les polítiques i normes adreçades als joves tenen com a punt de referència per a tot l´Estat l´Estratègia espanyola d´Activació per a l´Ocupació. A més, els fons econòmics destinats a les Comunitats Autònomes perquè puguin dur a terme les polítiques d´ocupació en el seu territori s´aproven, pel que fa a la seva distribució, en la conferència sectorial d´afers laborals, com a pas previ per a la seva aprovació pel Consell de Ministres i la posterior publicació en el Butlletí Oficial de l´Estat.
