Cinc anys ha trigat el govern de Girona per esborrar uns balcons que hi havia dibuixats en un paper. La reforma del passeig Canalejas va ser un de tants exemples que CiU posava com a mostra que el tripartit començava a despreocupar-se de la ciutat. Denunciaven l'abandonament d'una de les portes d'entrada al Barri Vell: el primer que veuen els turistes que arriben en autobús. Per això, Puigdemont i els seus regidors només entrar a governar va dissenyar la seva reforma. I es va quedar en això: només un anunci. Es pot adduir que des de 2008 fins ara són poques les oportunitats d'inversió que hi ha hagut a la ciutat ja que hi ha hagut una important caiguda dels ingressos per la crisi econòmica. També és cert que els malentesos dins el govern tripartit van llastar la tasca de gestió important i que la seva imatge ha quedat com grisa i poc eficient. Però fa tres anys que Girona viu una recuperació econòmica i que no es veu cap canvi de dinàmica a l'àmbit local. El govern de CiU, ara PdeCAT, s'ha instal·lat en la política de l'anunci permanent, entre la proclama i el no-res. Ni el passeig Canalejas, ni el parc de la Devesa, ni la reforma de la plaça Espanya,... I cal sumar la degradació d'altres espais públics: el parc de Migdia cada cop més degradat, l'edifici de la Casa de Cultura, el passeig Fora Muralla, etc. Ni projectes ambiciosos ni projectes petits. No s'executa res.
