Aldous Huxley

08.08.2017 | 07:11

Un grup de científics xinesos va ser el primer a descobrir com editar genèticament embrions humans. El va seguir el Regne Unit, primer país occidental a autoritzar l'edició o manipulació de gens d'embrions humans. HFEA, sigles angleses de l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia, va donar suport a la recerca amb la condició que la manipulació fos amb finalitat científica i que els embrions no s'implantessin a dones en tractaments de fertilització. Aquest compromís moral subjecte únicament a l'honestedat dels investigadors ha suscitat dubtes raonables sobre el grau de responsabilitat ètica dels grups científics de l'àmbit de la enginyeria genètica. La manca d'unanimitat jurídica en àmbit internacional i la disparitat permissiva d'alguns països provoquen inquietud sobre els límits de l'experimentació genètica. Ara, acabem de conèixer que un grup científic supranacional encapçalat pels EUA ha aconseguit eliminar una mutació causant de la miocardiopatia hipertròfica que provoca la «mort sobtada» en esportistes i persones joves. Ha estat possible aplicant la tècnica d'edició de gens CRISPR (de clusteredRegularly Interespaced Short Palindromic Repeats). El mètode permet inserir, modificar o retirar gens a voluntat i fer-ho d'una forma ràpida i senzilla, per la qual cosa se l'ha anomenat el «talla-enganxa» genètic. Aquest resultat suposa una fita important i augmenta les probabilitats que algun dia l'edició genètica pugui protegir els nadons d'una gran varietat de malalties hereditàries. Alhora, farà ressorgir la preocupació ètica sobre la possibilitat d'intentar dissenyar nadons amb certs trets determinats. Nens Alfa, Beta, Gama, que va visionar Aldous Huxley al seu llibre Un món feliç fa 100 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema