Cartes

Enric Bosch Hostench Girona

Per primera vegada he llegit un article criticant la decisió de les «autoritats» de la nostra ciutat en referència a com arribar a l´estadi els dies de partit.

Sembla que la manera de gestionar el tema aparcaments i com desplaçar-nos fins al camp estigui pensat precisament perquè no hi anem. Bé, en el meu cas ho han aconseguit, som els abonats (abans en deien socis) 224 i 225 i hem decidit que tot i tenir abonament a tribuna no ens serà possible anar als partits. Primer, per la impossibilitat d´arribar amb el vehicle propi, sigui moto o cotxe fins a prop del camp i, segon, perquè el servei de bus ens deixaria molt lluny i tot i que en arribar al camp se suposa que serà de manera escalonada, en sortir després del partit seran milers de persones que voldran agafar el bus, i això, a les 11 de la nit, penso que és un despropòsit. Suposant que a cada trajecte de bus hi hagi una cabuda de 60 o 70 persones, quants viatges s´hauran de fer per encabir 2.000, 3.000 o 5.000 persones? I fins a quina hora hi hauria servei de bus, a quina hora arribaríem a casa? Bé, tot plegat, una nova arbitrarietat de qui els gironins vam triar per portar la direcció de la ciutat.

Jo per veure els partits aniré a algun bar i el veuré per televisió, que si ho pensem bé potser és el que es pretén.

El Taberner enfadat amb el taverner mal educat

ivan vendrell leal girona

En referència a l´article d´opinió d´en Pep Taberner titulat «El cambrer mal educat». Els cambrers pequem de moltes coses com a individus però com a cambrers gairebé tots pequem de no recordar en tot moment que el sentit comú és el menys comú dels sentits; sobretot entre els clients que són capaços de veure que tenim les llums enceses, la música apagada, el local gairebé buit perquè fa un quart d´hora que diem que a la 1 tanquem i que obviant tots aquests senyals «tan subtils» s´adrecen a nosaltres «amb l´educació que li queda de tota la que li van donar els pares» (que deu ser més aviat poca, pel que es veu) per veure si poden demanar una altra ronda.

Fem un petit incís i ara et contesto.

He buscat al diccionari de l´IEC una paraula per a persones que demostren amb el seu comportament una manca d´agudesa o enteniment. Així que la faré servir com a reflex d´una realitat empírica perquè després dels abans esmentats senyals «tan subtils» no t´has adonat que tanquem. Un cop dit això:

- No. Tanquem. Imbècil.

Cosa que el taverner (sí se­nyor, ell és un taverner) a qui et vas adreçar no va fer perquè sobretot és un professional, que també estava cansat, que també tenia calor i que fa molts anys que diu «No. Tanquem», tants com fa que s´aguanta de dir «imbècil».

Els cambrers d´una ciutat tan petita i tancada com aquesta ens coneixem tots, rotem molt i la majoria hem coincidit en feines. Som molt conscients de la davallada del sector però som molt més conscients que estem treballant; no som servents.

Un crit que no s´escolta

Enric Barrull Casals girona

Un cop més sona la veu d´alarma: Espanya va camí del suïcidi, quan dic Espanya estic dient Catalunya.

No es tracta de cap argúcia publicitària, el cas és dramàtic perquè l´Estat espanyol es mor perquè no hi ha nens, perquè les noves generacions no són suficients per mantenir el relleu demogràfic i perquè d´això es desprenen greus conseqüències per a un immediat futur.

Ho he comentat en altres ocasions, a mesura que es perllonguen les expectatives de vida, no arriben fills que garanteixin el relleu. I a mesura que es redueix el mercat del treball i fins i tot es limiten els ingressos, les cotitzacions a la seguretat social es fan cada dia més insuficients per pagar les pensions dels que tenen unes bones perspectives de vida. Sembla mentida, però d´això no se sent parlar gaire i menys als polítics, que són els responsables de promoure polítiques preventives.