Recentment llegia al diari Expansión que el tema jurídic de l´any segons els advocats externs consultats que es dediquen a assessorar empreses, ha estat el Corporate Compliance o programes de compliment normatiu, per sobre fins i tot del Brexit i l´impacte regulatori, i també per sobre de les pràctiques del bon govern corporatiu.

Tot i que comparteixo la preocupació i l´actual interès pel tema, no deixa de sobtar que sigui tema jurídic de l´any quelcom que porta en vigor des de l´any 2010 quan es va reformar el Codi Penal. És cert que va ser sobretot a partir de la reforma del Codi Penal l´any 2015, quan es va definir millor quin havia de ser el contingut d´aquets programes de compliment, i és cert que a partir d´aquesta data, s´ha despertat molt més interès per part de les empreses per acomodar-se a aquesta nova realitat normativa.

Com que ja he parlat d´aquest tema en altres articles aquí al Diari de Girona, avui em centraré en una peculiaritat del nou sistema, com és si les societats unipersonals poden ser també subjecte de responsabilitat penal.

D´entrada la resposta ha de ser positiva, en el sentit que tota entitat amb personalitat jurídica pròpia (com la té efectivament la societat unipersonal) és subjecte de responsabilitat penal, i això amb independència del seu tamany. En aquest sentit, el Codi Penal no fa cap distinció, en el sentit que això inclou tant a les societats grans com a les petites.

És més. Sí que fa una petita matisació, però que és inclusiva, quan es refereix als criteris d´exoneració de responsabilitat de la persona jurídica. Així, la societat podrà evitar aquesta responsabilitat penal si té establert un programa de Compliance; si té un òrgan de control i supervisió d´aquest programa (el Compliance officer), diferenciat i independent de l´òrgan d´administració; si els autors materials del delicte l´han pogut cometre precisament perquè han eludit fraudulentament les mesures de control del programa; i, finalment, que no s´hagi produït una omissió o exercici insuficient de les funcions de control i supervisió.

Aquesta matisació fa referència a les persones jurídiques de petites dimensions (aquelles autoritzades a presentar compte de pèrdues i guanys abreujat), que tot i tenir les mateixes obligacions que qualsevol altre, sí que es permet en aquests casos que el Compliance officer pugui ser el propi òrgan d´administració, ja que es tracta de societats que moltes vegades tenen només un administrador únic i unes dimensions i estructura molt reduïda que no permet aquesta separació de funcions.

Aclarit l´anterior, i tot i que d´entrada, com he dit, la resposta hauria de ser positiva, en el sentit que tota societat amb personalitat jurídica pròpia pot ser subjecte actiu de delictes, a la pràctica tenim sentències que defensen la impunibilitat de societats en les que la confusió entre l´autor material persona física i la societat és tal, que impossibilita ponderar l´existència de mecanismes interns de control.

Aquest seria el cas d´una societat unipersonal, on el soci únic és a la vegada l´únic administrador i empleat de la mateixa, on la confusió seria total. De fet, aquesta possibilitat d´inimputabilitat ja venia apuntada en la Circular de la Fiscalia General de l´Estat de 2011 (quan acabava de publicar-se la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal l´any 2010), i es tornava a reiterar en la Circular de la Fiscalia General de l´Estat de 2016 (un cop reformat el Codi Penal l´any 2015).

La realitat a la pràctica és que ens trobem amb resolucions contradictòries, és a dir, sentències que consideren que en aquests casos no es pot condemnar l´autor material persona física i a la pròpia societat quan hi ha aquest risc de confusió, ja que això infringiria el conegut principi del «non bis in idem», i altres, en canvi, que apliquen automàticament el Codi Penal i condemnen tant a un com l´altra.

Un cop més la polèmica està servida. Veurem com evoluciona el tema. Ja us aniré explicant.