Un cop passat l´1 d´octubre, sembla lògic pensar que tindrem eleccions a la Generalitat. I si l´aritmètica no ho evita, no tindrem majories clares. Pot passar, tot i que les enquestes avui no ho indiquin, que el sector independentista es vegi reforçat, amb la qual cosa seguirem amb la pugna de legalitats i els projectes més o menys realistes. Seguint les enquestes, són possibles altres escenaris.

El pacte social. Si els números ho fan possible i els líders dels partits així ho volen, ja saben que l´opinió del votant és modificable, podem tenir un pacte d´esquerres o social. Al voltant de la previsible majoria d´escons d´Esquerra Republicana, amb Catalunya en Comú, els Comuns, amb o sense Podem Catalunya, i el Partit Socialista. En aquest cas es prioritzarien les necessitats socials. I tenint en compte els indicadors que marquen un empobriment gradual i continuat d´amplis sectors de població, mentre l´immobiliari, lloguers, revifa i els preus dels serveis s´apugen. Cal veure què passaria amb això que es denomina les estructures d´Estat.

El pacte alternatiu. Si els números ho fan possible i el PSC supera Ciutadans, podríem veure el senyor Iceta com a president de la Generalitat. Segurament és un dels diputats del Parlament amb més capacitat i experiència. Per fer realitat això, li caldria un pacte a la danesa o reinventar la roda: fer que Ciutadans i Podem/ Comuns, recolzin la iniciativa, i el Partit Popular també, o almenys, que no s´hi oposin. Amb la consigna de fer una Generalitat més transparent i moderna, podrien prioritzar sanitat i ensenyament, objectiu de grans retallades, l´eliminació d´estructures d´Estat que augmenten el dèficit, i un pla de millora del sector públic. En aquest cas, una reforma dels municipis o la mateixa existència dels Consells Comarcals, per fer-los més útils al ciutadà, podria obtenir un ressò positiu en els seus votants.

L´espai moderat per omplir: el centre-dreta catalanista no independentista va concentrar vots durant molts anys. Aquest espai és ara lliure, perquè el PDeCAT s´ha desplaçat a l´independentisme, però en el moment oportú, el pot ocupar una força que reivindiqui el llegat d´Unió o les polítiques de la Convergència que s´emmirallava en Suècia, la vessant més social. Potser hi ha lloc per un nou, redefinit, espai Roca, amb propostes i pactista. El temps dirà.