De ben petit aprens, a vegades de males maneres, que bona part de la percepció que tens de tu mateix depèn molt de la dels altres. No hauria de ser així, i escoltes molts discursos prevenint-te´n, però no pots evitar sentir que l´aprovació aliena és fonamental per al teu benestar. Si et confons amb la massa, cap problema, perquè jugues a passar desapercebut mentre forges la teva personalitat. Els problemes venen quan ets susceptible de guanyar-te un mot propi. El meu era «gordo» (fonèticament acabat en «u», naturalment), perquè en castellà sona fins i tot més insolent i ofensiu. Estava gras i, és clar, durant uns quants anys se´m va recordar compulsivament. Ho feien aquells que pretenien advertir-me de les conseqüències de pesar tant i patien per la meva salut, i també aquells que en feien mofa dia rere dia i només paraven quan el vessat de llàgrimes ja era incontenible. Ni uns ni altres em preguntaven com em sentia amb mi mateix, segurament perquè la resposta, si és que la tenia, resultava incòmoda pel que tenia de mirall col·lectiu. Sona a tòpic, però no ho és: una de les claus de la felicitat es aprendre a identificar el teu reflex com a propi, i saber allunyar-lo del criteri aliè. No és que l´opinió dels altres no importi, sobretot si te´ls estimes, però no pot ser l´eix del teu autoconeixement. Et mires, i potser al principi et rebutges, però arriba el dia que, d´una manera o una altra, aprens a escoltar la veu que més costa de sentir, la teva. Potser el cos no acaba de respondre al que tu creus que voldries ser, però de debò, el més important, és que tinguis cura del cap, que el cultivis, perquè a la llarga és l´únic que t´acaba portant on realment vols anar. Creu-t´ho, allà fora hi ha gent, potser poca però de molta qualitat, que sap mirar més enllà de la forma. Siguis gras o prim, alt o baix, et veuran a tu. No l´embolcall, ni les teves màscares, a tu. I pensa que aquells que criden i prejutgen, aquells que riuen i t´assenyalen, actuen així perquè creuen que d´aquesta manera evitaran la més crua de les seves pors, la més evident de les seves condemnes: la invisibilitat.
