Cartes

10.08.2017 | 07:15

Grafitis als monuments
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE TORROELLA DE MONTGRÍ
Els grafitis s´han generalitzat per tot arreu. Hi ha qui els defensen. Jo crec que embruten i que no hi ha cap excusa per fer-ne cap en cap lloc si no és un d´artístic autoritzat i amb un projecte determinat en un espai concret.
Per la resta, mai no he entès que hi hagi persones que hagin de deixar constància grafitada, amb el nom i la data exacta, per allà on passen. Alguns dels gargots es poden netejar amb facilitat; d´altres, però, hi resten per sempre gravats o són d´una eliminació molt cara. I si no, que ho demanin als ajuntaments quan miren de fer-ne la neteja.
Fa uns dies en vaig veure a la cartoixa d´Escaladei, on hi ha un procés de restauració que va descobrint un conjunt únic. Potser en un futur els grafitis que quedin d´aquest tipus siguin per recordar un tipus de societat, en què uns individus tenien per no res el fet de respectar el patrimoni, alhora que creien que podien imposar-se als altres deixant el seu rastre o marca. Tanmateix, com a Pompeia, però. La història és sempre tan capritxosa en els seus judicis...


Un cartell polèmic
Mateu Frigoler Teixidor canet d´adri
Diuen que un dia el nostre President, camí d´Amer, va fer una parada per fotografiar-lo. Què ha passat amb aquest cartell de protesta quasi subversiu col·locat a la façana d´un magatzem a la carretera d´un poble modèlic, tranquil i de bona gent com Bescanó en el que l´única ovella negra és el rector? L´escrit deia així:
Centenari magatzem d´en Mateu paleta / Obra de l´arquitecte / Rafael Masó Valentí /façana ocupada i malmesa / per Telefónica amb el permís / de l´Excel·lentíssim Ajuntament
Amb un senzill cartell la polèmica estava servida, cada dia el llegien milers de persones en haver d´aturar-se a la carretera pel semàfor. Què s´ha de fer per treure aquest ignominiós rètol? El millor serà dir a la Fundació Masó que es manifestin en contra de l´obra dient que no és del Rafael. Dit i fet, una gent molt «experta» amb l´obra Masó diuen que no ès l´autor d´aquella façana i que es retiri el cartell. Doncs sí senyors, l´obra és del Rafael. El meu avi era besnet, net i fill de paletes; el seu pare, un renombrat artesà-paleta de Sant Gregori, en Toni Missó, buscat i preferit pels enginyers d´obra pública per la seva perfec-ta execució en la col·locació de pedra vista. Un magnífic treball seu són els pilars de suport al pont metàl·lic de la Barca, avui dia empastifats de pintura fent conjunt amb la Girona més bruta i deixada dels últims anys. El seu fill, en Mateu paleta, es va voler independitzar i va travessar el Ter sense un duro a la butxaca. Gràcies a l´ajuda de l´avia Lluïsa, una dona analfabeta peró extraordinària, varen llogar una antiga masia amb un gran hort. Tenien tota mena de bestiar i això els va ajudar molt a reforçar el jornals de paleta i pensar ja en la compra d´un terreny a la carretera per poder construir el seu magatzem. Els estudis molt precaris d´en Mateu no li permetien dibuixar a escala aquella façana d´obra vista que tant havia somiat. Aquí va aparèixer el jove Masó, lesionat d´una caiguda i cridat per una família benestant de Bescanó per reformar la seva casa i dissenyar una meravellosa portalada d´entrada a la finca que encara avui es pot admirar. Amb les obres de la familia Font, en Rafael i en Mateu varen agafar una bona amistat fruit de la qual el paleta va demanar al jove arquitecte un croquis o un dibuix d´una façana d´obra vista per al seu magatzem. El Rafael anava i venia amb el tren d´Olot, moltes vegades aprofitava per berenar amb aquells peltrucs i fuets tan ben curats per l´àvia Lluïsa i marxar amb l´últim tren. A Girona en aquells anys de conflictes bèl·lics es passava gana i el Rafael va demanar a l´avi de cobrar els seus honoraris amb espècies. El preu es va acordar amb cinc sacs de patates que en Mateu li va facturar a l´estació de Bescanó.
Tot això perquè després vinguin aquests «savis» de la Fundació i diguin que sense una documentació acreditativa no pot ésser una obra Masó. El cartell ha estat canviat per un altre amb la fotografia d´en Mateu paleta. No importa que la façana sigui Masó o Gaudí, el mèrit el va tenir un jove i gran paleta sortit del no res, que va saber interpretar el croquis o dibuix a la perfecció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema