Ara que el món ha adquirit la petitesa d'un mocador de butxaca i es viatja de punta a punta fàcilment, seria un acte de desagraïment girar l'esquena a la nostra geografia de proximitat. Els tractats de la bona pedagogia recomanen que el primer que cal ensenyar i aprendre és allò que tenim més proper, per realitzar-hi el clàssic procés educatiu de conèixer, valorar i estimar.

L'Ardenya és -allò que es diu- aquí mateix. És aquell espai que pot admetre molts qualificatius i el lector escollirà. L'Ardenya, massís muntanyós entre la costa de la Selva i la de l'Empordà, entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, és un territori desconegut, oblidat, majestuós, enigmàtic, aspre, salvatge, excepcional. L'Ardenya ha admès altres noms al llarg de la història: serra de Cadiretes i muntanyes de Sant Grau.

Ara que sonen tant els Camins de Ronda per la seva diversitat i singularitat, al llarg dels 130 kms de Blanes a Portbou, tots els seus trams mereixen un toc de clarí, una difusió dels seus trets i un desvetllament, si cal. Una informació del lloc que es desitja visitar o caminar és un acte previ que es recomana sempre. A Catalunya hem tingut la sort que amb el mateix naixement de l'excursionisme es va iniciar també la cultura de la informació que necessita tothom que surt a veure món: les guíes publicades són incomptables i s'han fet famoses.

L'editorial Triangle té publicada La travessa de la Costa Brava, escrita per Sergi Lara, una guia per etapes que en arribar a l'Ardenya reparteix la caminada en uns quants recorreguts, per la complexitat del massís. El llibre acompanya el caminant per penya-segats, miradors, cales, pujols, i un dels cims és Cadiretes i un dels santuaris és Sant Grau, noms tots dos que rivalizen amb el de l'Ardenya. El llibre, amb detall precís i fotografies esplèndides, és un company inseparable per satisfer la curiositat envers els Camins de Ronda que, probablement, aquí a l'Ardenya tinguin el tram menys conegut.

Una altra guia és Passejades per la Costa Brava, d'una altra editorial, però obliden mencionar l'Ardenya, lamentablement.

S'ha publicat una excel·lent i molt agraïda informació sobre l'Ardenya en el número 271 de la revista Vèrtex, de la Federeció d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Pol Vancells diu en el titular del seu reportatge que l'Ardenya és «un museu a l'aire lliure». Efectivament, la panoràmica de la diversitat geogràfica i històrica aquí hi té un bon rastre amb testimonis de molins de treball, ermites, sepulcres megalítics, una terra ben explotada en altre temps i un mar treballat per pescadors i contrabandistes, muntanyes de riquesa a l'entorn de les lleves del suro, les mateixes muntanyes que han donat feina a la lleva del turisme. El modelat granític de l'Ardenya li ha merescut el títol d'Espai d'Interès Geològic. El puig de Cadiretes és el punt culminant, 518 metres, i entre ell i la ratlla de mar ja perfilen uns camins amb notables desnivells, que han de fer buscar informació al caminant engrescat. I si no, sempre tindrem la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guixols, la GI-682, de panoràmica meravellosa.

L'Ardenya, heus aquí un vaixell insignia dels Camins de Ronda, de bellesa perenne, paisatge obert a quatre vents, un patrimoni que mereix molta visita que s'ha de convertir en experiència.