Amancio Ortega col·lecciona edificis i jo col·lecciono caixes. Sembla que no, però es tracta de la mateixa patologia en l'origen de la qual hi ha la passió per les cavitats. És veritat que Ortega, després de comprar un edifici, el lloga, que ve a ser com folrar el buit. Però ho fa per por al què diran, perquè també és empresari. Si fos per ell, estic segur que els tindria buits i a la nit, al llit, abans d'adormir-se, aniria imaginàriament d'un a un altre com un vigilant que fa la ronda. De l'edifici de vint plantes de Nova York al de quinze de Tòquio, o al de divuit de Londres, o al de quaranta-dues de Sydney. Així jo recorro la meva col·lecció de caixes buides. En tinc tantes que d'algunes me n'oblido, encara que totes estan registrades en un quadern, com els edificis d'Ortega al notari.

Ara llegeixo al diari que la filla gran del magnat gallec ha heretat aquest vici del seu pare i compra edificis allà on es presenta l'ocasió. Edificis que, a més, es revaloren. Va començar amb unes oficines normals, i a hores d'ara posseeix ja un imperi, que també lloga (pel què diran, més que per les rendes, suposo). Les meves caixes no es revaloren, aquesta és una altra de les diferències que ens separen. Al contrari, envelleixen, entre altres coses per problemes d'emmagatzematge. Provi vostè d'omplir casa seva de caixes de totes les mides i veurà la quantitat d'espai que ocupa el buit. Fa poc vaig haver de llençar-ne mitja dotzena. Una d'elles, meravellosa, havia contingut una ampolla de ginebra que encara no he acabat. A les tardes, a l'hora de gintònic, em penedeixo d'haver-me desprès d'ella. Gossa vida.

Per estalviar espai, i seguint el mètode de les nines russes, he guardat diverses caixes petites dins d'altres més grans, només que les caixes contingudes no tenen res a veure amb les contenidores. És una solució, però li treu tota la gràcia a la cavitat, i ja hem dit que la passió per la caixa oculta l'entusiasme per la buidor. Des d'aquí els dic a Amancio i la seva filla que si arribessin a avorrir-se d'algun dels seus edificis, li canviaria amb gust per alguna de les meves caixes. Ja sé que sortirien perdent, però no estem parlant de negocis.