La portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca, es queixava aquest dilluns de la brutícia que hi ha en tot d'indrets de la ciutat. La resposta del regidor responsable, Eduard Berloso, és simptomàtica del tarannà de l'equip de govern. Berloso va acusar Roca de fer populisme i demagògia. Ella no es basava en apreciacions subjectives sinó que havia estudiat els informes de neteja que genera la regidoria del mateix Berloso i que es poden consultar via web. On és el populisme i la demagògia? Algú podria pensar que el regidor no fa la seva feina però ell s'ha avançat afirmant que «nosaltres ens preocupem dels interessos de cada persona de la ciutat i és per aquest motiu que ens han escollit, per servir». Per engegar a córrer i fugir ben lluny, sense mirar enrere.

No només hi ha brutícia a totes hores i a per tot, també hi ha deixadesa. A les voreres de l'Eixample i de tota la perifèria s'hi han fet herbes de mig metre d'alçada, com si preparessin el decorat per rodar un western. El traçat dels carrils-bici es per fer un documental del National Geographic sobre la ineficàcia de tribus inhòspites per autogestionar-se. Caminar per les voreres és igual de perillós que voler passejar entremig d'una manada de nyus en zel. Llogar un pis decent que s'ajusti a la nòmina, una utopia per a somia-truites. El riu Ter és ple de merda i els diners que paguem per netejar-lo es destinen a experiments turístics. Les ordenances no s'observen si no és per fer mal a negocis establerts. Hi ha misèria sense resoldre i encara n'importen més per interessos particulars esgarrifosos. Que contractin mil cops l'any Els Amics de les Arts no tapa el suplici de viure a Girona per la manifesta ineptitud dels responsables municipals. Per reblar el clau, l'alcaldessa afirma que no ha rebut cap queixa pels pisos turístics.

Contestes com les de Berloso fan pensar que viu en una realitat paral·lela, mirant-se la ciutat des de l'àtic de luxe que algun incaut li haurà llogat, per cap preu. No treballa per a la ciutat, ni tan sols per al partit. Com el seu coreligionari Fernández-Díaz, és fidel al de Barbastre i tira de la Santa Mentida i la Santa Coacció per tapar les seves mancances. L'actitud del PSC, soci de govern, de dir sí a tot, fa témer que el mal serà irreparable quan d'aquí a dos anys es convoquin eleccions. Ja no és la ciutat que coneixíem. Ni emociona ni enamora. Irrita. Més que mai, el paper de l'oposició, tant d'ERC com de la CUP, és cabdal per mirar de parar el cop.