En què s'assemblen Cristiano Ronaldo, la infanta Cristina, Mariano Rajoy o Iñaki Urdangarin? Que cap d'ells sabia el que feia. El doctor Johnson va sentenciar que «quan algú sap que el penjaran, la seva ment es concentra meravellosament». En la versió postmoderna que substitueix la forca per un tribunal, els personatges citats van contradir l'enciclopedista i van fingir una ignorància majúscula sobre la procedència dels seus havers, en ser interrogats per la justícia. En el moment en què haurien d'estar més espavilats, la seva acreditada agudesa claudicava i es convertien en parracs. Només servien per gastar els diners de procedència misteriosa.

En aquest país d'ignorants, l'amnèsia sobtada no esmotxa els privilegis dels seus suprems devots. Rajoy va renunciar al seu dret a interrogar el tribunal que el convocava, Ronaldo va renunciar a l'estrada on havia de parlar després de declarar com a imputat, els Borbó-Urdangarin van renunciar a Espanya per viure en la deprimida Ginebra. Des del seu refugi calvinista amb escorta, l'exduc centra la seva ignorància selectiva en l'ardu Dret Administratiu. Curiós en un egressat d'Esade, però mai es va debatre la seva jurisprudència sinó la seva prudència a seques. Ningú amb una mica de seny dubtaria de la purificada ignorància d'Urdangarin, però en el judici es dilucidava el seu desvergonyiment. Des de Guzmán de Alfarache, no tots els lladres són llicenciats per Salamanca, ni aquest títol garanteix la innocència.

Cap dels excel·lents en amnèsia va sortir de la seva pèrdua de coneixement més pobre del que va entrar. Cap consta que es descomptés amb els cobraments, tot i que tampoc es van titular en Càlcul. Cap d'ells es troba ara mateix per sota de la mitjana d'una població que no ha delinquit ni per desconeixement. Cap hagués admès la llufa d'ignorant quan es van produir els fets. Tots ells recorren avui a la ignorància com a exaltació intel·lectual de la desmemòria. Si no saps el que fas, arribaràs lluny. Si ho saps, estàs perdut.