El pixaner com a símptoma

«Vesteix uniforme blau fosc, que duu imprès al dors de la samarreta el logotip de l'Ajuntament, la casa de tots: és un treballador de la brigada»

12.08.2017 | 08:15

Amorrat a la paret de disseny feta amb còdols de riu i ferro rovellat que marca el límit de l'aparcament del capdemunt del parc Monar, a Salt, l'home canvia l'oli de les olives sense cap rubor. Vesteix uniforme blau fosc, que duu imprès al dors de la samarreta el logotip de l'Ajuntament, la casa de tots: és un treballador de la brigada, que ha tingut una emergència fisiològica i ha optat per l'opció que acostumen a triar els gossos que sovint passegen per aquella zona: resoldre-la allà mateix, pixar-se a cara descoberta entre dos cotxes aparcats. Un veí contempla l'escena i l'adverteix que allò que fa és molt lleig. El pixaner, però, prossegueix amb la micció; en acabat, s'espolsa en «Sidru» (no em preguntin per què, però aquest era el nom amb què la meva mare es referia, fa una bona colla d'anys, massa, a l'òrgan sexual masculí), l'endreça i se'n torna a la feina. Aquí no ha passat res. Bufeta buida, terra moll i pudent. Provar de buscar un bar o una botiga –a escassos cinquanta metres del lloc de la pixarada n'hi ha un parell o tres– era massa complicat per a aquest empleat municipal que respon als retrets del veí amb cara més aviat de fàstic. Ben mirat, només ha expulsat uns quants decilitres d'orina que amb una mica de sort s'evaporarà al cap d'uns minuts. O sí, que passa? Perquè: i si tots féssim el mateix, aquí tinc pixera i aquí pixo? L'escena d'ahir fa pena.

Amb massa lleugeresa ens comparem amb els europeus de més al nord: que si Catalunya podria ser Dinamarca, bla, bla, bla. O amb els del centre del continent: que si tenim una retirada als suïssos. La mateixa que un ou té a una castanya. Copenhaguen es troba a dues hores i mitja d'avió; en actituds cíviques, a anys llum. Zuric, a una hora i tres quarts; en comportaments a la via pública, a les antípodes. El pixaner de Salt és el símptoma que, per més que mirem al nord, serem del sud. Els boscos de Ruanda queden geogràficament més lluny però antropològicament molt més a prop que Escandinàvia: allà hi viuen goril·les que quan tenen pixera fan com el de la brigada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema