Estem enfront d'un augment exponencial de les necessitats d'atenció de persones amb malalties cròniques avançades, en part degut a l'envelliment de la població, i també per l'augment de la supervivència dels qui les pateixen. Sabem que, al nostre país, el 75% de la població mor a causa de malaties cròniques tals com les cardiovasculars, neurològiques progressives com les demències, el càncer, i les anomenades insuficiències orgàniques (cardíaca, renal, respiratòria, etc.), generalment després d'un llarg període d'empitjorament progressiu, tant funcional com cognitiu amb impacte físic, emocional i espiritual sobre pacients i famílies. També coneixem que l'1,5% de la nostra població les pateix i estan presents a tot el sistema de salut i social: el 35-45% dels llits hospitalaris estan ocupats per aquests malalts, i a cada metge de família i equip li corresponen uns 20 pacients anyals. A les residències, s'està produint un enorme canvi en les característiques de les persones ateses, i les persones amb malalties avançades arriben al 50-70% de les ateses, amb proporcions elevades de persones amb demència.

Les cures pal·liatives varen néixer als anys 60 al Regne Unit i s'estengueren per molts dels sistemes de salut, demostrant una gran efectivitat i eficiència en l'atenció de persones amb malalties terminals. Catalunya ha estat un referent internacional com a Programa pilot de l'Organització Mundial de la Salut, que actualment ha celebrat els 25 anys d'experiència.

Des de fa uns anys, hem canviat els conceptes i perspectives de les cures pal·liatives, que inicialment varen estar centrades en l'atenció de persones amb càncer terminal, i amb pronòstic de vida de setmanes o pocs mesos, cap a una perspectiva més àmplia, que inclou aquestes persones amb malalties cròniques avançades, pronòstic de vida limitat a uns pocs anys i moltes necessitats d'atenció, i presents a tots els recursos del sistema. Aquesta perspectiva àmplia proposa el terme d'«atenció pal·liativa» com tot allò que podem fer per respondre a les seves necessitats físiques, emocionals, socials i espirituals, amb l'objectiu fonamental de millorar la qualitat de vida, i amb una concepció integral que inclogui l'atenció de totes les necessitats, amb una especial atenció a les necessitats essencials tals com la dignitat, l'espiritualitat i el respecte per valors i preferències, i integrada, amb la participació de tots els serveis que els atenen. Des de l'Organització Mundial de la Salut proposem aquest canvi de perspectiva com un dels reptes més rellevants dels sistemes de salut, que han demostrat efectivitat i eficiència, i el Departament de Salut va impulsar fa 5 anys un programa específic que hi dona resposta.

Al sistema residencial, és fonamental de reconèixer aquestes necessitats i promoure'n l'adaptació, amb mesures com les de reforçar els professionals sanitaris i la connexió amb la resta de recursos, la formació dels professionals i les mesures de millora que promoguin una atenció de qualitat.

Aquests dies, he tingut ocasió de visitar i compartir l'experiència de la residència Turissia, de Tossa de Mar, on un equip interdisciplinari de professionals aplica aquests principis amb competència, compromís i compassió envers les persones que atenen, i amb un lideratge exemplar.

Els professionals del sector residencial mereixen reconeixement i suport, ja que atenen situacions de dificultat -tals com l'atenció de persones amb demència avançada- i ho fan quotidianament, amb professionalitat i dedicació. És cert que tots els professionals de la salut mereixen reconeixement, però aquests el mereixen amb molts més motius per la qualitat del seu compromís. Atendre amb qualitat persones en situacions de gran vulnerabilitat és un indicador molt precís del respecte d'una societat per la dignitat de les persones, i reconèixer els qui les cuiden és un bon indicador del respecte que ens mereixen els professionals més compromesos i compassius, i un excel·lent mitjà de donar suport a persones que vetllen per la dignitat de tots nosaltres.