Eva: «El pitjor d´anar arrencant fulls de calendari és, a part de les inevitables conseqüències que el pes dels anys té sobre la salut, la progressiva tasca de sapa que el temps va realitzant sobre un vocabulari que t´havia costat molt aconseguir des que vas començar a tenir ús de raó i cor. Sense adonar-me´n perquè és un procés lent i minuciós que es porta a terme a l´ombra i mai t´ensenya les dents de forma descarada, vaig anar esborrant un nombre petit però decisiu de paraules que molta gent fa servir de manera indiscriminada i interessada fins a desgastar-les i fer-les irreconeixibles i enganyoses. Paraules com compassió, contaminada per tants recol·lectors de males consciències que intenten rentar els seus draps bruts amb l´ajuda egoista a un proïsme que només li interessa com a projector de llum potent sobre la seva bona obra. Perquè ho sàpiguen els altres. Paraules com perdó, tan deteriorada pels usurers de l´oblit, decidits a aplicar el creu i ratlla que sempre serveix a les seves necessitats perquè tenen la certesa que la riuada arrossegui també moltes de les seves culpes. Paraules com comprensió, que només serveix per fer-nos creure que estem preparats per posar-nos en la pell aliena i entendre les seves raons. Paraules com amor, arrasada per les hordes de mercaders que l´han empastifat de sensibleria i carrincloneria amb xerrameca que danya l´essència d´un sentiment que, com tots els sentiments, no admet descripció i molt menys mànegues amb què regar als altres. Paraules com tendresa, devorada per l´àcid cínic al qual l´han sotmès llibretistes de baixa estrofa, trilers de l´autoajuda, sonalls publicitaris. Paraules com solidaritat, desprotegida completament davant dels que la pregonen amb grans missatges buits i que mai la practiquen. Paraules com llibertat, tan ganivetada pels que clamen el seu nom alhora que s´esforcen per fer-la miques d´or. O paraules com sinceritat, ostatge d´aquells que fan de l´engany i la trampa una via ràpida als seus èxits de pacotilla».