El tap de suro

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Segons mostra l´estudi «Percepció dels espanyols davant els diferents tipus de tancament», elaborat per Iniciativa Cork, «el tap de suro és el tancament preferit pel 95% dels espanyols per a vins i caves», segons aquesta enquesta, en termes de qualitat, el 83% dels espanyols associa el tap de suro amb un vi de qualitat alta, xifra que frega el 100% a la franja de qualitat mitjana i alta. La predilecció pel tap de suro es basa, sobretot, en la seva capacitat per conservar i contribuir a l´evolució del vi.

Crec que també és important considerar que entre els valors associats al tap de suro, els enquestats vinculen al suro amb factors positius com qualitat, natural i tradició.

Així mateix, les característiques úniques del suro, un material natural, reciclable i sostenible, són ben conegudes per tots els espanyols i especialment pels catalans, encara que tan sols un 4% vincula el suro amb la innovació.

Vídeo del Papa

M. Àngels Pagès Ventalló

Gràcies a l´Agència Publicitària La Machi, una indústria independent que es dedica a la comunicació de les bones causes, des del gener de 2016 apareix mensualment a les xarxes socials un vídeo del Papa que ens invita a unir-nos a les seves intencions pels desafiaments de la humanitat i la missió de l´Església. Una iniciativa promoguda per la Xarxa Mundial de l´Oració del Papa, amb la col·laboració del Centre Televisiu Vaticà. Per primera vegada a la història, la figura del Pontífex ha estat protagonista a través dels canals: You Tube, Twiter, Facebook... d´uns espots publicitaris realitzats amb molt d´enginy i creativitat. Una manera ben actual d´acostar la innovació a les noves generacions de l´Església.

Ben diverses les intencions del papa Francesc al llarg de tots aquests mesos: des del diàleg interreligiós, acabar amb el comerç d´armes, cultivar i protegir la creació... aquest mes d´agost, la intenció de la pregària està dedicada als artistes. El missatge que apareix en el vídeo, amb les seves pròpies paraules, acompanyades d´unes imatges sorprenents i amb música de diferents instruments, és ben interessant: «Pels artistes del nostre temps, perquè a través de les obres de la seva creació, ens ajudin a tots a descobrir la bellesa de la creació».

El ressò mediàtic no s´ha fet esperar, milions de visites i de moment traduït a deu idiomes. Presentar els valors religiosos tradicionals de sempre, utilitzant totes les possibilitats dels nous mitjans del segle XXI, per fer-los més assequibles i entenedors és un bon objectiu. De ben segur que tot plegat contribuirà al repte que hauria de ser comú per tota la humanitat: aconseguir una societat més humana al servei de la pau, de la fraternitat i la solidaritat.

Aquella antiga festa de Santa Susanna

Lluís Torner i Callicó girona

Ara de grans recordem aquells dies, / onze d´agost, al Barri del Mercadal,/ Santa Susanna, patrona nostra,/ que ens era diada molt principal.//

Hi havia actes per a tots els gustos,/ tant per als grans, com també els petits,/ dels més lúdics, recordem els capgrossos,/ sardanes, ball, titelles i jocs infantils.//

Sens oblidar el Dia de l´Ofici,/ on veïns i veïnes, ben mudats,/ - tot i ser, per alguns, un sacrifici - / era considerat acte destacat. //

Solien presidir-lo els pabordes,/ i als assistents se´ls donava un ram,/ de verda i flairosa alfàbrega,/ beneïda, com era tradicional.

Al carrers lluïen banderetes,/ per alguns veïns, confeccionades,/ per indicar que estàvem de Festa;/ amb un tablado, per a les ballades.

Els cotxes, aquells anys, eren escassos,/ per tant els actes es feien al carrer, sense cap perill i sense embussos;/ i la gent del bar­ri ho passàvem bé.//

Els menuts esperàvem, amb frisança,/ participar en els jocs infantils,/ especialment el de trencar l´olla,/ que solia ésser dels més divertits.

Però el més important de la Festa/ era la bona relació veïnal, / el barri era com una gran família,/ l´amistat era quelcom proverbial.//

Aquella era una bona prova,/ de la gran convivència existent,/ entre tots els veïns, grans i joves,/ teníem poc, però estàvem contents.//

Darrerament ha tornat la Festa,/ però no la fan per Santa Susanna,/ ara és al maig, quan se celebra,/ i ja no és la d´abans, tan nostrada.//

No recordem quan deixà de fer-se/ però en tenir el carrer ocupat,/ pe la circulació de vehicles,/ la Festa va perdre la intimitat.