EDITORIAL

La fundació Dalí perd el seu gran motor

13.08.2017 | 09:41
La fundació Dalí perd el seu gran motor

Quan el van designar president de la Fundació Gala-Dalí, Ramon Boixadós va afirmar: «Estic disposat a fer tot el que pugui per la Fundació». Era el 8 de gener de 1991. Estava a punt de complir-se el segon anivesari de la mort de Salvador Dalí, anterior president de la Fundació que portava el seu nom. Han passat més de 26 anys des d´aleshores i el cert és que Ramon Boixadós, mort ahir a Figueres a l´edat de 89 anys, ha complert amb escreix la seva promesa. Envoltat d´un equip extraordinari (el desaparegut Antoni Pitxot, Josep Manel Sevillano, Montse Aguer, entre moltes altres persones) ha sigut el motor d´una Fundació que, des de la seva arribada, ha potenciat el Museu, ha defensat els drets de l´artista, ha obert les cases de Púbol i Port-Lligat, ha recuperat desenes d´obres del pintor i ha mantingut Salvador Dalí com un artista universal impulsant exposicions als principals museus del món. Un dels seus objectius era projectar «l´herència daliniana per tot el món» i ho ha aconseguit. Quan l´Estat va repartir el llegat de Salvador Dalí va discrepar profundament d´aquelles postures que sostenien que les principals obres del pintor havien d´estar a Figueres. No va entendre mai la polèmica que es va originar. Ell, i el temps li ha donat la raó, sostenia que Dalí havia de ser present als principals museus del món: «L´art ha de ser patrimoni de tota la comunitat i no d´un lloc determinat», va manifestar amb la visió d´una persona cosmopolita que al llarg de la seva vida havia desenvolupat importants responsabilitats empresarials, com la presidència de Renfe o la direcció de l´empresa que va construir la Vila Olímpica de Barcelona. Malgrat que en una entrevista publicada al Diari de Girona el 1991 es definia com a «molt gandul. Jo treballo malgré moi, que diuen els francesos», ha estat al peu del canó fins pràcticament l´últim dia de la seva vida. Fins al mes de març passat, encara presidia la mutua Ibermutuamur. Nascut a Figueres i format a Barcelona, Boixadós ha viscut molts anys a cavall de Madrid i la capital catalana. Persona de caràcter difícil, tant podia fer cua com un ciutadà més per comprar un bitllet de tren quan presidia Renfe, com aixecar-se i deixar plantat Pasqual Maragall quan aquesta era l´alcalde de Barcelona i ell presidia les obres de la Vila Olímpica. La seva tenacitat, la seva concepció de l´ordre i la disciplina i la seva gran capacitat de gestió empresarial i d´impulsar equips competents han convertit la Fundació Gala-Dalí en una institució modèlica. Una de les seves obssessions quan va accedir al càrrec era la gestió econòmica. «Hem de poder ser autònoms», va dir. Ho va aconseguir i per això li agradava dir que «som l´únic museu del món que guanya diners». La Fundació Gala-Dalí està consolidada i compta amb un gran equip gestor, però l´absència de Ramon Boixadós és irreparable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema