Es agost i amb les vacances ens concentrem en la família, la platja, els viatges i les diversions i tendim a oblidar els problemes quotidians que ens han fotut durant els llargs mesos d´hivern. No seré jo qui pensi que això està malament. Però sense abaixar la guàrdia.
Perquè distrets, com estem, oblidem que l´Orient Mitjà segueix en flames, que la tensió no deixa de créixer entre els Estats Units i Corea del Nord i que a Veneçuela el règim viola la mateixa Constitució Bolivariana que el sustenta (igual que fa la Generalitat de Catalunya) mentre s´atura i assassina els seus ciutadans. I no són els únics motius de preocupació: la Xina i l´Índia amenacen d´arribar a les mans per una disputa fronterera, mentre és destituït per corrupció el primer ministre del sempre inestable Pakistan, Trump ens sorprèn cada dia amb les seves ocurrències i la calor que patim no és res comparat amb les temperatures que s´assoleixen aquests dies a l´Àfrica Oriental, des de Sudan a Kènia i des d´Etiòpia a Somàlia esguerrant collites, matant bestiar i condemnant a una nova fam molta gent honrada.
La inestabilitat regnant en el nostre entorn buida de turistes Tunísia, Turquia i Egipte i emplena Espanya de gom a gom fent difícil trobar espai a les nostres platges i embussant les nostres carreteres. Alguns obtenen grans beneficis mentre molts altres pateixen les conseqüències en forma de preus inaccessibles d´habitatge o d´incomoditats sense fi, i no falta qui doni el crit d´alarma davant el deteriorament de qualitat de vida que implica aquesta massificació. El mateix turisme que als anys 60 va ser el motor del nostre desenvolupament econòmic i social pot ara amb els seus excessos acabar amb la mateixa gallina dels ous d´or, una gallina que sustenta més de dos milions de llocs de treball i ens aporta l´11% del PIB. Però els polítics només pensen a polvoritzar rècords (36 milions de turistes fins al juliol, 1:00 6,7% més, amb l´esperança d´arribar aquest any als 80 milions) i la seva visió s´esgota en el límit de la legislatura. El que vingui després que s´espavili. M´agradaria que algú fos capaç d´explicar-me com serà el turisme que tindrem el 2050 a Espanya. La planificació brilla per la seva absència i per això poden recalar sis o vuit creuers contaminants i massificants el mateix dia al port de Palma o al de Barcelona, o es gasten diners públics a enderrocar un monument de tall feixista, però que és part de la història, mentre continuen funcionant depuradores franquistes (construïdes als anys 70) insuficients per tractar els residus de tants milions de turistes com rebem. No seria millor reunir 80 milions i comprar-ne una de nova que no contamini la Mediterrània amb cianobacteris? Però s´equivoquen tres vegades els cadells de la CUP allistats a Arran: primer per actuar en nom d´una cosa tan inexistent com els «Països Catalans» (?), després per utilitzar una violència sempre condemnable i, finalment, per agredir pacífics turistes quan els culpables són els que no planifiquen perquè no en saben (vegin la disbauxa de la legislació sobre pisos turístics a les Balears) o perquè no els deixen.
El turisme és voluble i insegur en els seus afectes ja que en el mateix París va baixar un 10% després dels atemptats terroristes del passat hivern. I el problema és que l´estabilitat no està garantida a la Mediterrània occidental, els fluxos de migrants es desplacen cap a l´oest i els refugiats libis ja omplen els centres d´acollida a Itàlia, mentre la solidaritat europea brilla per la seva absència. El cas és que es detecta un augment de pasteres en direcció cap a les nostres costes i així a Balears van arribar dues pasteres el 2014, tres cada any el 2015 i 2016, i aquest any 2017 ja en portem 13 amb un saldo de 138 persones detingudes, totes elles procedents d´Algèria. I creixen també les xifres dels que arriben a Andalusia des del Marroc. No venen a estiuejar, són gent que fugen de la misèria o de la guerra.
Potser es tracta d´alguna cosa conjuntural i pot ser que no perquè l´occident mediterrani, antany un recés de pau comparat amb la ribera oriental, mostra símptomes preocupants. Líbia és un estat fallit immers en una guerra civil, encara que una recent trobada a París entre faccions rivals permet albergar un raig d´esperança encara incert. Algèria està en mans de l´Exèrcit i d´una camarilla opaca al voltant d´un esclerotitzat Bouteflika i la seva economia es ressent pels baixos preus del petroli. Es redueixen subvencions, puja l´IVA, l´atur creix i la seva estabilitat no està garantida tot i que el record de la Guerra Civil de 1991 a 2000 calmi molt els ànims. Tunísia, bressol de la Primavera Àrab, no sap com crear ocupació sense turisme i això posa en perill la seva mateixa estabilitat, sempre amenaçada pel flagell terrorista. I Marroc, on la monarquia té un paper estabilitzador i integrador, viu avui fortes tensions socials a Alhucemas i altres llocs del Rif. Una crisi en qualsevol d´aquests països pot produir una riuada de refugiats cap a les nostres costes. I amb la mateixa facilitat/dificultat amb què arriben les pasteres poden arribar terroristes que sembrin la mort a les nostres platges. Cal no abaixar la guàrdia perquè encara que estiguem de vacances, meresquem un descans i alguns s´ufanen de tenir més turistes que mai, no és or tot el que llueix al seu voltant.
