Cada nit abans d'anar a dormir, miro a sota del llit. Tinc por. Por que la Juana Rivas estigui amagada a casa, i jo sense saber-ho. En el seu lloc, jo triaria el domicili d'un insolidari que no ha penjat ni a la porta de casa ni a les xarxes socials un rètol autoacusant-se d'ocultar-la, allà no em buscarien mai. Jo soc un d'aquests insolidaris. Ja em perdonaran, no voldria tenir-la a casa i que un bon dia, depenent de l'humor amb què es llevi, marxi amb els meus fills. Qui és capaç de segrestar els seus props fills, què no ha de poder fer amb els d'altres.

Els jutges han dit que l'exparella de Juana té dret a estar amb els nens, i han obligat la segrestadora, permetin que l'anomeni així, a tornar-los. És igual, tothom està a favor de la delinqüent, i permetin ara que la qualifiqui així. Aquí n'hi ha prou que una dona acusi un home d'agressió, és igual que sigui falsa, perquè tothom se li posi al costat, per convertir-la en heroïna. Si està vostè farta del marit, o no ho està però n'és hereva universal, només ha de clavar-li un ganivet mentre dorm, o ruixar-lo amb benzina i calar-li foc, o castrar-lo i esperar que es dessagni. Si té la precaució de jurar que el ja cadàver l'havia agredit, comptarà amb la simpatia i solidaritat de tota la societat, polítics àvids de promoció la defensaran en públic i es crearà una plataforma que demanarà el seu indult. Que no hi ha proves de l'agressió prèvia? Que se l'acusa d'assassinat premeditat? No es preocupi, davant d'una acusació de violència domèstica, la justícia no hi té res a dir, és el poble que dicta sentència.

No és estrany, amb uns polítics que es vanten de desobeir la llei, que hi hagi qui segueixi l'exemple. Encara hem de veure Juana Rivas equiparant-se com tothom a Rosa Parks, la pobra negra que si arriba a imaginar que serviria de coartada a tants dropos, no s'hauria mogut dels seients reservats als negres i hauria demanat viure com esclava recollint cotó.