Són dies en què alguns qüestionen -i potser amb més raó de la que ens agrada reconèixer- que no tot s'hi val a l'hora de posar el país al servei del turisme. Sembla que algunes plataformes com Airbnb, TripAdvisor, Wimdu, Booking, etc., ajudades per la inseguretat que Isis ha sembrat a tota la Mediterrània sud, ens estan posant al límit de la nostra capacitat per oferir als nostres visitants un servei digne a fi de fidelitzar-los perquè repeteixin, enlloc d'explotar-los com una taronja de la qual després de treure-li fins l'última gota hem de llençar la pell. Sembla impossible aturar-les, són màquines quasi autònomes de guanyar quantitats ingents de diners cobrant comissions a tort i a dret a canvi de no fer gaires preguntes per convertir qualsevol «forat» en una estança «respectable» que promocionen des de les seves ubiqües webs.

Els efectes són absolutament perversos -a tots nivells. Només vull explicar dos exemples que he «sofert» recentment en la meva pròpia pell. I no diré noms perquè no es tracta d'ofendre, sinó d'assenyalar una situació que pot afectar-nos a tots, sobretot a qualsevol «emprenedor» turístic. La setmana passada publicava a Facebook, sense saber a qui pertanyia, la foto d'una moto aparcada al bell mig del final d'un dels passos de vianants més concorreguts del poble. Els comentaris -d'indignació sense cap excepció- foren immediats i abundants. En tornar a passar pel mateix lloc, dos agents semblaven estar denunciant l'infractor: el llogater de la terrassa a l'altra banda del pas zebra, que amb el seu incivisme havia obstaculitzat el principal accés al seu negoci a la gran majoria de la seva mateixa clientela. Després vam anar a sopar a un restaurant de reconegut prestigi i solvència. A l'hora de portar-nos els segons, la «cambrera» ens anunciava els plats que havíem demanat, però el que servia no semblava tenir res a veure amb ells. Li vam preguntar fins a tres vegades si estava segura del que estava fent i ho afirmava cada cop. Lamentablement, cap dels ingredients que havíem demanat formava part del plat que ens va servir. El problema no és que no tingués ni idea del que estava fent. El problema és que no es pot permetre que personal sense cap formació ni coneixença executi feines per a les quals no està preparat, ni al pic de l'estiu. Fa anys, els que ens dedicàvem a l'hostaleria, oferíem a qualsevol client un posagots perquè eixugués les gotes que la beguda fresca «sua» per la part exterior del vas o de la copa i que taquen la roba a cada glop. Un «detall» que s'ha sacrificat a canvi d'augmentar beneficis. Sàpiguen els «hostalers de calculadora» que hi ha estalvis que perjudiquen el client. «Servir-lo» és una altra cosa.