L'estiu és l'època de més desplaçaments a les carreteres. Molts són recorreguts curts, per oci o diversió. En aquestes dates les autoritats de trànsit han llançat campanyes de sensibilització als conductors per reduir l'accidentalitat. Una d'aquestes recorda la necessitat que els vehicles de motor respectin la distàncies mínima de seguretat, un metre i mig, quan avancin les bicicletes. Cal aplaudir la campanya per protegir els ciclistes, que en cas de col·lisió s'arrisquen a greus conseqüències, i demanar a tothom que compleixi escrupolosament la norma. Però només cal circular una mica per comprovar que és tant o més necessari una campanya per demanar als usuaris de la bicicleta que tinguin en compte algunes coses que millorarien la seva pròpia seguretat. Per exemple, que respectessin la prohibició de circular per vies ràpides. Es podria recordar que cal anar en fila índia, i que hi ha altres llocs millors que la carretera per posar-se a conversar amb els companys. Potser també s'hauria de recordar que les bicicletes no estan exemptes de complir les normes de trànsit i que no tenen preferència a totes les rotondes i que no es poden avançar els cotxes per l'esquerra ni saltar-se el semàfors en vermell. Tampoc es pot envair el carril contrari quan es baixa una carretera de muntanya com si la via estigués reservada per a una prova esportiva. No cal gaire sensibilitat per demanar que els que se senten amenaçats pels cotxes no es converteixin ells en una amenaça per als que van a peu. Caldria recordar que també els ciclistes han de circular en condicions adequades i quan veus els esmorzars d'alguns grups es podria posar en dubte que la millor idea sigui aixecar-se de taula i agafar la bicicleta. Són només alguns exemples. I no cal gaire imaginació per afegir-ne uns quants més.
